dilluns, d’agost 07, 2006

SEÜL NO ES VOL ACOMIADAR DE MI! I ALTRES ADÉUS

Ja vaig anticipar, com preveient-ho, que la possibilitat de tornar a Seül un cop més quedava oberta. No ho vaig explicar, però la meva certa confiança en què això passes raïa en l'amic coreà aquell que tinc per allà i a qui només vaig visitar un cop en arribar a Corea ("mea culpa", en part, però que consti que fa un temps li vaig escriure i no em va contestar). L'he de tornar a veure per a acomiadar-me, pensava. Així que li vaig escriure, com també a la resta de persones a qui he de dir adéu.
El més graciós del cas és que, després de tot això que us estic dient, al final no vaig anar a visitar-lo a ell, que no em va respondre (també el vaig trucar i el seu telèfon sembla fora de servei; potser finalment ha anat a la Xina a fer de missioner com era el seu somni...), sinó a una altra noia, una de les que l'any passat va ser a l'Autònoma, que donava la casualitat que durant l'estiu estava treballant a la capital.
L'excusa per a tornar a Seül i, en certa manera, treure'm l'espina de l'última visita passada per aigua, ja era meva. La Maki no em podia acompanyar, perquè han vingut uns japonesos de la seva oficina, i en aquesta ocasió ho vaig agrair. Es tractava de Seül i jo. Ningú més. Amb la noia aquesta, que es diu Jeong-ae, no m'havia de trobar fins les sis -hora de sopar-, així que tenia tot el dia per a fer una darrera passejada. Vaig arribar una mica tard, ja a la una del migdia. Però el temps que em restava va ser suficient per a allò poquet que volia fer. Res de descobrir nous indrets, tan sols tornar a veure aquells llocs amb els quals més m'havia familiartizat en les anteriors estades.
Vaig començar a Insadong, el carrer de les botigues de suvenirs. Abans d'enfilar-lo cap a munt, però, vaig visitar un petit parc amb una pagoda molt antiga que no veia des del primer cop que vam anar a la ciutat (fa gairebé un any...). Aquell dia les nostres condicions per al turisme no eren les més òptimes, ja que va ser el dia després de la gran borratxera, però em va quedar gravat que es tractava d'un lloc maco i en successives ocasions hi vaig voler tornar a entrar, però sempre estava tancat. Ahir no.

Les fotos són de l'ocasió anterior, perquè aquesta vegada ni tan sols vaig voler agafar la càmera.




En aquell lloc es va produir també la lectura d'un manifest en pro de la independència durant l'ocupació japonesa. La reunió de coreans va ser fortament reprimida per l'exèrcit japonès, però va donar lloc a més manifestacions arreu del país. Aquests fets també són recordats amb diversos monuments.

Allà a prop vaig buscar algún venedor de pel·lícules pirata. No sé si us havia dit que això aquí està a l'ordre del dia. Fins i tot en botigues "oficials" es troben productes falsificats, com ara carteres de Disney, per exemple. Una vegada en una sabateria el venedor, en ensenyar-me unes bambes de no recordo quina marca, em va dir tranquilament que eren falses! Pel que fa a les pel·lis pots veure els venedors amb la seva paradeta muntada en un carretó, on hi tenen instal·lada una tele per a que comprovis la qualitat del producte. La poli que passa per allà no en fot ni cas. I jo encantat, perquè això m'ha permès aconseguir unes quantes pel·lícules coreanes a molt bon preu. Encara que no tan bo com el dels VideoCD, i aquest sí que són legals. El fet és que em vaig comprar "A Bittersweet Life", que crec que a molts interessarà. Pensava que seria l'última que compraria, però després encara em vaig fer amb dos VCDs més :P

A Insadong no vaig comprar res. Ja tinc tots els regals, excepte un parell que compraré aquí a Jeonju. Però m'ho vaig passar bé contemplant a la gent. D'allà vaig anar al gran palau, aquest cop per a contemplar-lo només des de fora. Què maco que és... Després em volia dirigir a l'ajuntament, i d'allà fins als grans magatzems Lotte, a la zona comercial de Myong-dong. Amb això tancava un quadrat del qual no n'havia estat realment conscient fins ara. Vull dir que no m'havia adonat abans de la posició d'alguns d'aquests llocs respecte dels altres i de les seves distàncies. És el que té anar sol :)
Part del camí el vaig fer pel petit riu aquell que van crear fa poc, i que estava ple de gent fent-se fotos i ficant els peus a l'aigua (quina enveja! Hauria hagut de dur les sandàlies). El colmo de la revisió nostàlgica va ser que vaig fer una visita al centre d'informació turística on vam ser la primera vegada. Per fora l'han canviat, però em va portar records.

I això va ser tot. Afortunadament no feia massa sol i no vaig morir de la calor que està fent. I me'n vaig anar content d'haver pogut dir un "adéu" com cal a Seül, al seu palau, als seus carrers, a la seva estació d'autobusos...

Altres adéus... També he anat per última vegada al jimjilbang (aka banys públics) i a la perruqueria per només 5 €1!

----

En aquest moments sóc a la meva habitació de la residència (en coreà, "kisuksa"). Avui he dormit aquí, i ha estat la penúltima vegada. El dimarts serà la darrera, i llavors ja em mudaré del tot a ca la Maki. Ara precisament estic preparant les maletes (és una mica complicat, perquè he d'empaquetar les coses per a Japó i per a casa). Decidint què va a on, què no m'emporto, què li deixo a la Maki o a algú altre. Vaja, que definitivament Corea s'ha acabat. Només falta fer alguna foto, quedar amb algunes persones per a acomiadar-nos, i fer per última vegada algunes coses més (comprar llet o galetes a la botiga de la residència -"mejom"-; menjar certs plats coreans; llogar una pel·lícula al "meu" vídeoclub...).
Així que no hi ha gran cosa més a explicar. Per això el proper "post" serà el (pen)últim. Ho escric d'aquesta manera perquè serà l'últim en què escriuré coses sobre Corea, però tinc previst escriure alguna cosa sobre el Japó en tornar del viatge (tant com el temps m'ho permeti). No us ho perdeu ;)