dimecres, d’agost 09, 2006

334 DIES I 333 NITS

Aquest és el temps que porto a Corea, tot just onze mesos (vaig arribar el 9 de setembre). Quan marxi el dia 21 hauran estat en total 346 dies i 345 nits. Gairebé un any. No m'acabo de fer a la idea que estigui a punt de marxar, com tampoc me'n feia del tot la idea quan estava a punt de venir. Un no és conscient de la magnitud de les coses abans que aquestes arribin. Es veuen allà lluny, sense arribar a distingir-les massa bé. Te les pots imaginar, però el més normal és que et quedis curt o et passis de llarg. D'aquí també allò que diuen que les coses és pitjor pensar-les que passar-les. Marxar em farà mal, però sé que el temps suavitzarà aquest dolor i estic tranquil. No deixo aquí un any de la meva vida perquè me n'emporto un munt de coses, tot i que al meu cervell li costarà, segurament, acostumar-se a no poder tornar a tocar, olorar, saborejar, sentir i veure totes aquelles coses que han passat a formar part de la meva mentalitat i personalitat. Però tot allò que he après, queda; tots els amics que he fet, d'alguna manera també segueixen amb mi. I, és clar, la Maki... (no parlaré d'aquest tema aquí)

(M'interrompo un moment per a anar a dinar. L'última vegada que menjaré al restaurant de la residència. Els darrers sopar i esmorzar han estat molt bé. A veure què ens tenen preparat ara...)

(Doncs hi havia pollastre bullit, que te'l serveixen sencer dintre d'un bol amb sopa d'arròs, i síndria de postre. També he menjat kimchi, que no podia faltar l'últim dia. I hi havia dues coses més que no he gosat tastar. Prou bé, doncs. A més no he estat sol, perquè hi he trobat en Chung amb un dels seus amics vietnamites. Però segueixo...)

Les sensacions ara són molt estranyes. M'estic acomiadant de molta gent. Ahir mateix vaig dir a unes quantes persones "demà me'n vaig". I sí, és cert. Me'n vaig de la residència. Però el dijous encara seré a Jeonju, i llavors no me'n vaig a casa, sinó al Japó, del qual tornaré al cap d'una setmana per a, dos dies més tard -i després d'haver fer una darrera visita a la residència-, agafar l'avió cap a Barcelona. Així que dic que me'n vaig, però en realitat no me'n vaig... Uf... Però em sembla que he perdut el fil d'allò que estava dient abans del dinar.

Crec que no serà fins que torni, i hagi passat una mica de temps, que m'adonaré de l'avast d'aquesta experiència. Quan sabré què trobo realment a faltar, i què és el que hi ha de nou a dintre meu. De moment només us puc constatar que torno un any més gran i amb dos quilos menys (coses del menjar coreà). De la resta, ja m'ho direu vosaltres també.

Imagino que aquest "post", ja que és l'últim, hauria de ser una mena de reflexió i recapitulació de tot allò viscut. Però no me l'he plantejat d'aquesta manera. No, perquè, a banda de la matada, estic segur que em quedaria curt. I, com us dic, moltes coses em sembla que no les veuré clares fins d'aquí a un temps. Així que deixo tot això per a quan ens trobem i en parlem, i les vostres preguntes en serveixin de guia.
Tampoc és aquest un text de comiat. Ja vaig advertir en el "post" anterior que tinc intenció d'escriure alguna cosa sobre el viatge al Japó, que espero que també serà una excitant mini-aventura. A més, com em puc acomiadar de vosaltres, a qui en un parell de setmanes mal contades tornaré a veure, abaraçar i (segons els casos) petonejar? Així que fins aviat, i ara us deixo que estic una mica liadet amb l'equipatge. Em temo que porto un sobrepès considerable, així que m'hauré de repensar si m'emporto algunes coses.

Us deixo amb la darrera foto "de Corea". Poso les cometes perquè he pensat que el millor seria ensenyar-vos el plànol que aquell veí tan amable que tenia al principi em va regalar. Durant tot aquest temps m'ha acompanyat aquí al davant meu, enganxat a la paret. Veureu que hi he anat marcant tots aquells llocs on he estat. Qui sap, potser en un futur podré encerclar-ne algun altre...

2 Comments:

At divendres, d’agost 11, 2006, Anonymous Anònim said...

Ja pots menjar més sushi al Japó o quan tornis hauràs de passar dues vegades per veure't... Dos quilos menys!! Tu tranquil, noiet, que tot anirà molt bé.

MOLT BON NIPO VIATGE!!

miriamb.

 
At dijous, d’agost 24, 2006, Anonymous Anònim said...

a! you havent been there...대○...

maki

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home