dilluns, de juliol 24, 2006

PREMIS DEL CINEMA COREÀ

Tot i el temps que fa que porto aquí, encara descobreixo coses noves. L'última, que els meteoròlegs coreans s'equivoquen tant com els nostres. Aquest cap de setmana volíem anar a Busan, però deien que plouria i ho vam deixar còrrer. Tot i així ens ho hem passat bé. Vam poder acomiadar a la Sumi, recòrrer el centre de la ciutat com feia temps que no ho fèiem, comprar algunes coses, veure pel·lis, i fins i tot sopar amb la família de la Yumi (germà, germana i mare), que estan per aquí de visita. Però no ha plogut! I això significa que tenim un cap de setmana menys per a visitar el país. I només ens en queda un, que utilitzarem per a anar a Busan, de manera que hauré de deixar la muntanya Seoraksan per a la propera vegada que vingui a Corea.

Una altra de les coses amb què vam omplir el cap de setmana va ser la tele. I precisament d'això us volia parlar. Resulta que per casualitat, fent zàping en els quatre canals (literalment) que té la Maki, ens vam topar amb l'entrega de premis del cinema coreà (l'equivalent als Goya). Ja m'imagino que no estareu gaire al cas del que es fa i desfà en matèria cinematogràfica a Corea (jo tampoc ho estava abans de venir). Quan torni, si voleu, ja en parlarem. Ara us faré només cinc cèntims de com van anar els premis, i de les principals pel·lícules que hi optaven.

Com era d'esperar la gran triomfadora va ser "The King and the Clown" (aquest és el títol en anglès que li han posat, tot i que la traducció literal seria "L'home del rei"), una pel·lícula que ha tingut un èxit enorme, fins el punt de convertir-se en la més taquillera de la història del cinema a Corea. Els sociòlegs encara es pregunten per què, ja que en principi es tractava d'un film sense gaires pretensions i amb actors poc o gens coneguts. La història és d'època, i va sobre uns actors d'espectacles de carrer que són cridats per a entretenir el rei, el qual es quedarà fascinat per un dels nois, l'aspecte del qual és semblant al d'una noia (precisament la pel·lícula juga amb aquesta ambigüitat). L'actor que fa aquest paper andrògin és ara el més famos del país i, diuen, una de les causes de l'èxit de la pel·lícula. Sigui com sigui, el fet és que tothom hi està entusiasmat. Durant l'entrega de premis, cada cop que es deien els nominats a les diferents categories i apareixia el nom "The King and the Clown", els assistents aplaudien i cridaven amb força. Estava clar, doncs, qui s'emportaria la majoria de premis, que finalment van ser 7 sobre un total de 15 nominacions (ambdues coses també rècord): pel·lícula, director, actor, actor secundari, guió, fotografia, actor revelació (el noi que us deia).
(Aquesta pel·li la vaig veure al cine. De fet, és l'única coreana que he vist al cine. Va ser a Jeju, i ja ho vaig escriure en el seu moment)

Us esmento també els altres títols nominats a la categoria de millor pel·lícula (amb el seu títol anglès):

- "Welcome to Dongmakgol": Drama bèl·lic amb tocs de comèdia i fantasia. Ambientada durant la guerra de Corea. Tracta sobre dos soldats sud-coreans i tres de nord-coreans que es troben en un poblet perdut a la muntanya, els habitants del qual ni tan sols saben que hi ha una guerra. Al principi els soldats desconfien els uns dels altres, però finalment col·laboraran per a salvar el poble d'un bombardeig.

- "Simpathy for Lady Vengeance": Segona part (per dir-ho d'alguna manera) de "Simpathy for Mr. Vengeance", amb què Park Chan-wook (el director de "OldBoy") es va donar a conèixer (aquest sí, internacionalment). Estranya i violenta, com les altres, ens parla d'una noia que després de passar diversos anys a la presó buscarà venjar-se de l'home que la hi va conduir.

- "Typhoon": Film d'acció amb força aire de Hollywood. El tema de base és la relació entre les dues corees (cosa que normalment dóna bons rèdits), gira al voltant d'un pirata modern que roba unes armes que molts governs volen, però que ell vol utilitzar per a destruir Corea del Sud, ja que se sent traït per aquesta (quan era petit els van negar l'asil polític en fugir del nord, i la seva família va morir).

- "You Are My Sunshine": La més dramàtica de totes, sobre la relació amorosa entre un camperol i una noia d'obscur passat relacionat amb la prostitució. La noia acabarà anant a la presó per haver infectat de SIDA, sense saber-ho, a centenars de persones. Basada en un cas real.

Estic content de dir que les he vist totes. Les millors són, al meu entendre, "Simpathy For Lady Vengeance" i "You Are My Sunshine". "Welcome to Dongmakgol" em sembla simpàtica però poca cosa més, i "Typhoon" és força avorrida. Pel que fa a "The King and the Clown", està bé, però no passa de ser una pel·lícula correcta que per motius extracinematogràfics s'ha sobredimensionat.

Aquí us poso els pòsters.



A MÉS A MÉS

Recompte actual de "baixes": de les 20 persones que èrem al Programa, en quedem 5.

CONSULTORI

Això de que "em queden uns quants dies per aquí", era una manera de parlar. Us informo oficialment que tornaré el dia 21 d'agost (cap allà a les deu de la nit, per a ser més exactes). Abans, però, anirem al Japó una setmaneta (de l'11 al 18). La idea és visitar Tokyo, el Fuji i la ciutat de la Maki, Kanazawa. Però encara no hem concretat res; ni hem pagat els bitllets, que hem de fer-ho demà. Així que ja us ho explicaré amb més detall en un altre moment.

2 Comments:

At dimecres, d’agost 02, 2006, Anonymous Alex said...

I quin impacté te allí el cinema Americà? Esta tan implantat com aqui? Hi ha moltes películes koreanes als cinemes? O has d'anar a cinemes 'especialitzats', com passa aqui?

 
At dijous, de novembre 19, 2009, Anonymous Anònim said...

preberite celoten blog, kar dober

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home