dijous, de juliol 20, 2006

ÚLTIMES PASSEJADES PER SEÜL

La temporada de pluges ha arribat al seu cènit. Ara fa una setmana que plou sense parar (només s'atura a estones), dificultant una mica els plans que teníem per a aquests dies. Entre ells, el del cap de setmana. La nostra intenció (de la Maki i meva) era anar al nord-est per a visitar un parc natural i també anar a la platja, com ja us havia dit. Però a última hora (literalment) vam canviar de plans en vista que es feia evident, per les previsions del clima, que l'excursió se'ns esgarraria. L'opció triada va ser anar a Seül a fer les últimes compres i visites. Un viatge que teníem previst per a finals de mes, però què hi farem.

Amb aquesta han estat set les vegades que he posat els peus a la capital. Aquestes visites han estat d'entre un i tres dies; per a comprar, fer turisme, o simplement com una escala en un viatge cap a un altre lloc. Encara m'hauria agradat anar-hi més vegades, perquè m'hi sentia sempre molt bé. Jo sóc individu de ciutat, i m'encanten els serveis i possibilitats de tota mena que una gran ciutat ofereix. Cal dir que mai he viscut a la ciutat, i no he hagut de patir els seus sorolls, presses i aglomeracions. Però sé que aquí a Jeonju sento que no hi tinc prou coses a fer, i per això hem viscut una mica reclosos a la universitat, sense barrejar-nos plenament amb el món que ens envolta. Però estic fent conclusions abans d'hora. Deixem això per d'aquí a un mes. Ara, us deixo amb coses de Seül que encara no havíem vist.

El dissabte ens vam allotjar a un hotel que no era el nostre habitual. Aquell estava ple, perquè el cap de setmana era de tres dies per ser el dilluns el dia de la Constitució. Estava situat a Itaewon, la zona amb més estrangers per metre quadrat de Corea, plena de restaurants de tots tipus i nacionalitats.
Vam anar a veure les antigues portes de la ciutat: la de l'est i la del sud (aquesta darrera és una de les imatges més típiques de la ciutat).




De camí a la porta del sud vam passar pel famós mercat de Namdemun, que va resultar no ser més que un "mercadillo". Tindrà una llarga tradició, però ja està.
Després, sota la pesada pluja que, ja us dic, ens va acompanyar durant els tres dies, vam pujar fins a la muntanya on hi ha la torre de Seül. Aquest cop no era per a anar a la torre, sinó al parc que hi ha a al part baixa. Allà hi han erigit un memorial a un heroi coreà que la Maki volia veure perquè té relació amb els japonesos. L'home en qüestió és anomenat el Patriota Ahn Joong-keun, i el que va fer va ser assassinar el governador japonès de Corea als inicis de l'ocupació. La seva acció, de fet, va empitjorar la situació del país, perquè va donar una excusa als japonesos per a posar-se més durs (cosa que haurien acabat fent de totes maneres), però està clar que va ser una heroïcitat que dóna peu als coreans a omplir-se de patriotisme anti-nipó (hauríeu d'haver vist el vídeo que ens hi van passar...). Com a curiositat, el Patriota Ahn es va tallar un tros d'un dit de la ma i va fundar la Germandat del Dit Tallat... (Si em veieu una mica escèptic respecte a aquest individu és perquè, tot i que normalment simpatitzaria amb la seva figura, la manera com me'l venen no m'agrada gens)





Per cert, bonica foto del parc...



El sopar el vam anar a fer a la zona de Sinchon, famosa entre la gent jove (hi ha una universitat allà al costat) per les seves tendes, restaurants i centres d'oci.



El diumenge va ser per a comprar. A Insadong, on hi ha les tendes de suvenirs, em vaig fer amb aquelles coses que us he de portar quan torni. Encara me'n queda algún ;)
El sopar el volíem fer a l'únic restaurant de cuina espanyola que se sàpigue que hi ha a Seül. Però em vaig deixar el mapa que m'havien fet i no el vam poder trobar. Al dia següent ho vam intentar una altra vegada i el vam trobar, però malauradament estava tancat per ser festiu.

L'últim dia vaig voler tornar al gran palau de Seül, un dels meus llocs preferits de Corea. Ja us l'he ensenyat més d'una vegada i no us vull avorrir més amb ell. Però em permetreu encara un parell d'imatges :P




Allà al costat, vaig descobrir (m'ho va dir la Maki), hi ha l'edifici presidencial, la Casa Blava. (Curiós, la vivenda de l'antic dirigent i la del nou, juntetes) Per a visitar-la per dintre cal demanar-ho amb molta anticipació, o sigui que ens vam conformar amb una mirada externa.



I ja està. Fins aquí Seül. Home, encara em queden uns quants dies per aquí i ves a saber si m'hi torno a passar. Hauria de fer una visita a en Sun-pyo, el noi que l'any passat era a Barcelona. Però a grans trets això ha estat tot el que hi he vist i hi he fet. Fins que, potser, en un futur, torni a visitar la que és la capital on he estat més vegades (després de Barcelona, és clar).

Ah, i vam tornar sans i estalvis. Ho dic perquè les pluges van ser fortes a tot Corea, causant moltes destrosses, inclosa Seül.

A MÉS A MÉS

M'estic quedant sol per aquí. Ahir va marxar l'Eszter. No em va doldre gaire perquè en principi hem quedat que a l'agost ens tornarem a veure a França, també amb el Raphaël.
En uns pocs dies ja gairebé no quedarà ningú. D'aquí al proper dimarts han de marxar la Sumi, la Dace i la Yumi (aquesta darrera no torna a casa encara, sinó que se'n va uns dies a la Xina i després torna per a visitar la família, però ja no la veurem més per Corea). És clar que sempre tindré a la Maki, però això no treu que la solitud sigui gran. L'últim que quedarà, a banda de mi, serà en Subhajit, amb qui darrerament veiem pel·lícules a la meva habitació (el meu "roommate" segueix sense aparèixer). Quan ell marxi, ja he pres la determinació que em mudaré a ca la Maki. Passo d'estar-me aquí tot sol. Seria només durant uns dies, perquè si tot va bé, el dia 11 d'agost anirem al Japó!

3 Comments:

At dijous, de juliol 20, 2006, Anonymous Alex said...

Uns quants dies per aqui? Ja tornes???

Alex.

 
At dijous, de juliol 20, 2006, Anonymous Anònim said...

Noiet, quan et tornes? Ànims!! I això de Japó... que guai, no? Quan marxaràs, t'hi estaràs gaire? Enrecorda't de la meva postaleta (jiji) Però, sobretot, amunt aquests ÀNIMS!!
I si vols res, ja saps...

miriamb.

 
At dijous, de novembre 19, 2009, Anonymous Anònim said...

kar sem iskal, hvala

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home