divendres, de juliol 14, 2006

DUES COSES DESCUIDADES I UNA DE NOVA

Perdoneu perquè amb altres coses al cap, i "posts" més importants a escriure, em vaig anar descuidant de parlar-vos d'un parell de coses també interessants. Aquí van.

PATADA!

A finals del mes passat es va celebrar aquí a Jeonju un campionat internacional de taekwondo (que, per si no ho sabeu, és un esport coreà). No es tractava de cap "Mundial", només d'un torneig on hi participaven diversos països de tot el món, la majoria dels quals d'Àsia i el nord d'Àfrica (m'explicava la Yumi, per a sorpresa meva, que els egipcis són el millors del món després dels coreans). De països europeus només hi havia Portugal i Gran Bretanya, però no els vam veure per enlloc, potser perquè com en el cas de Mèxic, només tenien un representant i el van eliminar al primer combat. Ha de ser frustrant viatjar milers de quilòmetres per a que t'enllesteixin en dos minuts. Suposo que pots aprofitar llavors per a fer turisme.

Els combats van ser només durant un dia, després hi havia exhibicions. Hi participaven combatents de totes les categories, també nens. Les medalles, al final, van estar força repartides, tot i que potser vam sentir més vegades el nom d'Austràlia i de Malàisia. Bé, no sé si els vam sentir més cops, o se'ns van quedar més, perquè l'speaker tenia una forma molt particular d'anomenar-los :D

He de dir que va ser força interessant al principi. A més, la Yumi en sap força perquè el seu pare té un gimnàs on ella també hi dona classes, així que ens ho anava explicant. Al cap d'unes hores, però, la cosa ja cansava, sobretot perquè els participants tampoc no eren massa bons.
Com a nota curiosa, l'exhibició que vam veure d'àvies d'entre 70 i 80 anys trencant fustes. Qui arribés així a la seva edat...






Els de groc són els àrbitres. Per tal que no els confonguin, suposo.
La majoria del públic assistent -que era poc- eren els propis participants i les persones que els acompanyaven. Era estrany veure's rodejat de tants estrangers, sobretot per ser tant diferents. Feia temps que no em trobava amb africans, tant del nord com del sud. És curiós però em sentia culturalment molt a prop d'ells; tots èrem "els altres". Suposo que segueixo sentit que Corea és un altre món per a mi, tot i que ja sigui part important de la meva vida.

UN ALTRE "ROOMMATE", I VAN QUATRE

Acabat el primer semestre del nou curs (també a finals del mes passat), i iniciades les vacances d'estiu (aquí ho fan així, llargues vacances a l'hivern i a l'estiu), hi ha hagut nova redistribució de les residències d'estudiants. Molts coreans van marxar, doncs, tot i que alguns seguien per les classes d'estiu. El meu company se'n va anar a una altra habitació, diu que perquè va fer tard el pagament, però potser perquè estava fart d'estar amb algú amb qui no podia parlar. Jo també, la veritat. I no he tingut gaire més sort amb el canvi. Un altre coreà va venir a ocupar el seu lloc. El seu nom, Kim Minsu, força comú. Al principi estudiava força, però darrerament s'ha posat també a jugar a vídeojocs. Bé, de fet darrerament no sé què fa, perquè fa quatre dies que no es passa per l'habitació. Molts altres coreans estan marxant ara perquè han acabat també les classes d'estiu. Ell no sé què farà.
Us poso la foto dels dos, en ordre d'aparició.




LA MAKI FA 29 ANYS!!

La cosa nova que us he d'explicar -tot just va passar ahir- és que ha estat l'aniversari de la Maki.
Després d'alguns dies preparant-ho, la cosa finalment va sortir així. No va poder venir tanta gent com hauríem volgut. Van fallar -justificadament- la Yumi i la Sumi. La primera perquè havia d'anar a buscar la seva família a l'aeroport. Havien de venir el dilluns, però per culpa de la vaga d'Iberia... I la Sumi per causa d'un familiar malalt, que la va fer estar atenta al telèfon.
Els assistents a l'event, doncs, vam ser, en Subhajit, l'Eszter, la Dace i jo, i la Maki, és clar. El lloc, ca la Maki, on vam tenir un sopar amb fruita, amanida, pasta, pa amb tomàquet, pastís i sangria. Els regals, fotos impreses de la Maki amb els seus amics (nosaltres) amb dedicatòria; una xocolata japonesa que l'Eszter li va portar del seu viatje pel Japó (del qual va tornar l'altre dia); i una webcam que li vaig regalar jo per a estar en contacte més directe quan torni :)
Al final ens vam intercanviar noms. Vull dir que ens vam dedicar a escriure els noms dels altres segons la nostra fonètica o sistema d'escriuptura. No cal dir que la Maki i en Sunhajit eren els més solicitats.







I res més, que ens ho vam passar molt bé.

A MÉS A MÉS...

Fot una calor!! I ahir amb la humitat costava respirar.

1 Comments:

At dissabte, de juliol 15, 2006, Anonymous Anònim said...

HAPPY BIRTHDAY TO YOU!! HAPPY BIRHTDAY TO YOUUUU!!
HAAPPPPYYY BIIIRRTTTHHHHDDDDAAAYYY DEAR MAKI!!! HAAAAAPPPYYY BIIRRRTHHHDDAAAAAYYYYYY TOOOOOO YOOOOOOUUUUUUUU!!!

AND I WISH AN A HAPPY NEW YEAR!!

miriamb.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home