dilluns, de juliol 10, 2006

COREA RURAL

Aquest "post" li agradará al meu pare, que quan va venir aquí li va saber greu no poder veure la Corea més de poble. El cert és que això no és fàcil. Des de fa unes poques dècades, la població rural, que era majoritària, ha "fugit" cap a les ciutats, que han crescut ràpid i malament, com ja us havia comentat.

Aquest cap de setmana hem tingut un bon tast del camp coreà amb la visita a Andong, una ciutat del nord-est (per fi!), d'uns 185.000 habitants. Andong no és rural, però els seus voltants sí, que és el que vam visitar, perquè la ciutat era més aviat lletja (com sempre). La zona és un dels feus principals de la Corea tradicional. Hi havia tres coses a veure: una vila tradicional; un temple; una antiga escola confuciana.

La VILA TRADICIONAL és un autèntic poblet on encara hi viu gent. Vull dir que no es tracta de cap recreació per als turistes, tot i que s'hi ha de pagar entrada. La particularitat és que s'hi conserven perfectament les antigues estructures de les cases, tant les del poble baix com les de les classes altes. Els habitants d'avui segueixen vivint de l'agricultura, excepte alguns que que han obert botigues de suvenirs. Segurament aquest turisme ha contribuït a mantenir net i polit el poble i a fer-lo tan maco. A més, està situat en un entorn natural increïble, que converteix per moments aquell lloc en idílic.
Abans d'entrar-hi, però, vam assistir a una representació de teatre de carrer popular, força famós ara gràcies a una pel·lícula.




Ara sí, entrem, començant amb un mapa us ajudarà a fer-vos una idea de com és la vila.













Maco, eh? No tot era així, és clar. Ja dic que segurament això es manté així perquè es tracta d'una atracció turística. Però els paisatges sí que eren tots com el que veieu en aquesta zona (en altres llocs de Corea també), amb immensos camps d'arròs amb les verdes muntanyes de rerefons. Si em veieu molt poètic és perquè sincerament penso que el de dissabte era el lloc més maco del país d'entre aquells que he visitat.

Cap el final del dia va començar a ploure. El diumenge també plouria, tot el dia, però sense massa intensitat, de manera que no vam tenir problemes per a acabar la visita.

El TEMPLE no té massa història. Vull dir que ja n'hem vist molts de similars. Tot i així ens hi vam estar gairebé tres hores per culpa dels mals horaris dels autobusos.







Finalment, l'ESCOLA CONFUCIANA, que va ser creada el segle XVI, i que, per si algú s'ho pregunta, ja no està en funcionament. És força coneguda i important, tant que n'hi ha un dibuix al bitllet de 1.000 won.
L'aspecte extern -i que em perdonin si dic alguna barbaritat- ve a ser com el del temple budista, així que no m'hi entretinc, i us poso més aviat imatges dels voltants.






Aquest lloc és també famós pel seu soju (l'alcohol tradicional coreà). La Maki en va comprar una botella per als seus pares que té la forma d'una d'aquestes màscares del teatre.
El viatge de tornada cap a Jeonju va estar també molt bé, perquè podíem anar veient els bonics paisatges. Si tot va bé i no plou massa, el proper cap de setmana anirem a un altre parc natural encara més al nord-est. Diuen que és molt maco. Ja ho veurem.

A MÉS A MÉS...

Dissabte va marxar la Yoly. El comiat que més greu em sap dels que hi ha hagut fins ara. I amb això ja només quedem la meitat.