dilluns, de juliol 31, 2006

BUSAN, EL RETORN

Com que en la visita anterior a Busan (ara fa un parell de mesos) ens havien quedat coses al tinter (recordeu?, per la pluja i tal), doncs ens vam conjurar per a tornar-hi. I així ho hem fet aquest cap de setmana, en el que probablement és el meu darrer viatge per Corea. La bona notícia és que vam poder fer allò que volíem, i que el temps ens va respectar (bé, a mitges, perquè fotia una calor!!). Llàstima que allò que vam fer va resultar no ser allò que esperàvem. Però n'estic satisfet de totes maneres.

Allò que vam fer no va ser gran cosa. Hi vam anar el dissabte pel matí. En quatre hores hi èrem, però el desplaçament en metro de l'estació d'autobusos a l'hotel (el mateix de l'altra vegada) era d'una hora! Era ja la una de la tarda, i volíem anar a una platja que és força famosa. Doncs una hora més es necessitava per a anar-hi, i no ens descuidem de la de tornada. Total, que no hi va haver temps per a res més aquell dia. Però la platja va estar bé. Curiositats: us confirmo que la "mania" que els coreans tenen al Sol -i també el seu pudor- els fa banyar-se vestits; a més, la platja està totalment coberta de parasols, no de la gent, sinó que hi són allà intal·lats per l'ajuntament imagino, així que arribes, busques un parasol lliure i t'assentes al llençol de plàstic que també hi ha col·locat... i ningú s'emporta a casa; i a uns quants metres de la sorra, on l'aigua encara no em cobria, hi havia un socorrista que no deixava anar a la gent més enllà. Els venedors de begudes i menjar es mouen ajupits entre aquest bosc. Per cert, dec haver sortit a la tele coreana, perquè em van entrevistar per a preguntar-me què tal era la platja. Jo els vaig dir que era estrany que hi anessin amb tanta roba :D
Allò estava ple com un ou, gairebé semblava el metro.





El diumenge vam fer una cosa novedosa. Per primer cop vam agafar un vaixell. Aquest ens havia de dur per unes illes que són en si mateixes un parc natural. Jo creia que es tractaria d'una mena de creuer, però al final va ser un simple desplaçament fins a la illa (Geoje), on llavors t'havies de moure amb autobús o taxi. Però entre la calor, que va afectar bastant a la Maki, el poc temps que teníem i que tampoc hi havia gran cosa a veure, no ens vam moure de la ciutat on ens va deixat el vaixell, i només vam visitar una mena de reconstrucció en forma de parc temàtic sense atraccions d'un camp de concentració de presoners que hi va haver allà durant la Guerra de Corea. Si se'm permet una reflexió al marge de qüestions coreanes, resulta sorprenent com podem banalitzar i fins i tot divertir-nos (els nens s'ho passaven molt bé amb el vídeos, els ninots mecànics, etc.) amb una cosa com aquesta. Diuen que és necessari recuperar la memòria històrica per a no repetir els errors del passat. Però la història ens demostra que això no funciona així. La vinculació emocional es perd encara que es mantingui el record, i amb el temps tot perd importància. Són les circumstàncies de cada moment les que dues a uns determinats actes, i allò succeït abans no compte. Vaja, que la Primera Guerra Mundial no va evitar una segona encara pitjor. No sé...





La tornada la vam fer amb el tren de gran velocitat, el KTX. Suposo que sí que anava ràpid, però un no tenia gaire aquesta impressió.



La foto no és meva, però és que la meva no em va quedar gaire bé :P

Doncs com deia això és el final dels meus viatges per Corea, així que recapitulem. Vaig trigar bastant a posar-m'hi, però és que així que va arribar l'hivern no ens podíem moure gaire. Al principi només anàvem a visitar muntanyes que estan per aquí a prop, suposo que perquè teníem prou feina a situar-nos allà on èrem. De tota manera he arribat prou a temps. Deixant de banda Seoraksan, he pogut visitar tot allò que m'havia marcat a la meva guia, i fins i tot Corea del Nord amb la qual no hi comptava. Qui vingui a casa meva veurà el mapa del país que tinc i on he marcat tots els indrets visitats. La majoria es troben a la part oest del país, en part per les muntanyes, que en total han estat sis. A banda d'això, Boseong, Yeosu i Damyand al sud; Andong, Gyeongju (on hi vam anar amb el Programa) i l'illa de Geoje, a l'est; Ichon i el DMZ al nord; i Jeju, a més de Busan i Seül, on hi he repetit. I, per suposat, Jeonju, que no es pot dir que l'hagi visitat gaire, però és que tampoc hi ha gran cosa a veure, com ja us havia explicat. Tot i així està clar que en guardo un bon record d'ella, i ara és "casa meva" a Corea.
De tot el que he vist em quedo amb la plantació de te de Boseong, el DMZ, la vila tradicional d'Andong, el bosc de Bambú i la fortalesa de Damyang, el gran palau de Seül, la muntanya Naejangsan, les tombes de Gyeongju, la vista aèria de Busan i el viatge a Jeju (tot i que a la primavera hauria estat millor).

I vosaltres? Amb què us quedeu de tot el que us he ensenyat?

CONSULTORI

Merci Míriam :) I, no et preocupis, tindràs la teva postaleta. Ah, si algú més en vol una que m'ho digui.

2 Comments:

At dimarts, d’agost 01, 2006, Anonymous Anònim said...

On son les fotos, noiet?!

miriamb

 
At dimecres, d’agost 02, 2006, Anonymous Alex said...

Je, ens quedem amb que val la pena fer un viatge així... ja sigui a Korea, Australia, India o Chiquitistán.

Estar un any sencer aprenent l'idioma i la cultura d'un pais, sense presses de turista, deu ser una experiència molt bona.

Qui sap, igual alguna vegada m'ho puc permetre... (hola hipoteca!)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home