dilluns, de juny 19, 2006

QUE NO PARI LA FESTA

La setmana passada van acabar les classes, i el divendres els del programa ens van convocar per a un sopar final tots plegats. Això vol dir que la qüestió acadèmica que ens havia portat aquí ja s'ha acabat. Fins a tal punt, que aquest cap de setmana ja hi ha tres persones que marxen: la Tonya, tot i que a l'agost torna a estudiar aquí; el Sumon, que marxa ara un parell de mesos als EUA i que potser després torna a Corea a fer el doctorat; i la Jon-jong (nom anglès, Genny), una de les xineses. A aquests cal afegir la Wang Xiao-gun (o alguna cosa així) i la Sophia, que van marxar abans d'hora. En les properes setmanes aniran marxanr la resta. Total, que anem quedant poquets. La cosa fa una mica de pena, i potser per això els que quedem ens estem tornant molt actius. Us explico els que hem fet aquest cap de setmana.

DISSABTE

Pel matí res d'especial, però a la tarda vam anar al parc que hi ha al costat de la uni (em sembla que no us l'he ensenyat mai) a menjar síndria!





Ah, i aquest és el nou pentinat de la Maki :)



Quan ja estàvem plens vam anar a Mango, el bar de l'Eva, on hi havia ni més ni menys que un concert d'òpera (unes quantes cançons curtetes) a càrrec del nòvio de l'Eva, el Miguel, que ha vingut fa poc de visita, i un coreà amic d'ells. Allà vam veure sangria, que a la Maki li encanta.




DIUMENGE

El cap de setmana passat ens vam quedar a mitges en la visita al lloc del bambú. Només vam visitar un museu, que ja us vaig dir que no valia gran cosa, així que no us en dic res més. En aquest segon viatge (al qual vam anar el mateixos, més l'Adam, el nòvio filipí de la Dace) es tractava de veure el bosc (de bambú, és clar) i també un parell de coses que ens vam assabentar que hi havien, un llac i una fortalesa. El llac a última hora no va poder ser.

Aquí teniu el bosc, que em va fer sentir com en una pel·li d'arts marcials, que sovint situen les batalles en llocs així (vegi's "House of Flying Daggers" o "A Touch of Zen"). Sabíeu que un arbre de bambú pot crèixer un pam en un dia!?






Sota un Sol de justícia (què dramàtic!) vam caminar al llarg de quatre kilómetres per la carretera en la recerca del llac. Fins que ens vam adonar que estava molt més lluny del que pensàvem, i vam agafar un taxi. Però vam anar cap a la fortalesa perquè crèiem que des d'allà veuríem el llac, ja que està situat en una muntanya. La fortalesa és una bona relíquia històrica per a veure. És el que jo esperava veure a Seül aquells dos dies que vaig portar la meva família i la Maki fins a la quinta forca per a res. A veure què us sembla, i el paisatge també, que al contrari de les ciutats coreanes, és molt maco.






Perdut al mig de la muntanya ens vam trobar amb aquest personatge que, juntament amb els seus dos fills petits i la seva dona (que feien la mateixa fila), oferien un espectacle d'arts marcials -sense lluites, només moviments.




CONSULTORI

Santi, certament comencem a fer sopar i festes de comiat. El goteix de gent que marxa no s'atura. Aquest cap de setmana dos més (xinesos en aquest cas). Ah, i els ganxitos de plàtan no em van agradar gaire...

Això de menjar la síndria amb cullera no és una idea asiàtica, sinó una simple qüestió pràctica que se'ns va acudir. És més fàcil que tallar-la.

I, estic d'acord, Míriam, a la Maki li queda bé el nou pentinat :)

Pel que fa a la "cadira de l'amor" -que ja sabia que provocaria comentaris; i que consti que el nom no li he posat jo, sinó que era el que hi havia escrit-, ja us dic que no era a totes les habitacions. Ens vam allotjar, com fem sempre, en un motel, que són baratets. Al de Jeju hi havia material pornogràfic a l'ordinador, i en d'altres es poden trobar canals de televisió X o targetes amb números de telèfon de prostitutes. Però no és que siguin burdells, eh?

2 Comments:

At dilluns, de juny 19, 2006, Anonymous Anònim said...

Ei! Quina gràcia això d'anar al parc a prendre síndria... i amb cullera! Aquests asiàtics són molt graciosos.
Ah, gràcies per informar sobre el nou pentinat de la Maki, li queda força bé!

miriamb(dient xorrades a les 12.28h d'un dilluns)

 
At dijous, de juny 29, 2006, Anonymous Alex said...

Espera espera... cadira de l'amor? Comorl? M'he perdut una entrada del blog o algo? Explicacions! XD

Alex.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home