dimarts, de juny 27, 2006

A LA PLATJA, QUE JA TOCA

Tot i que no sóc, precisament, un gran amant d'anar a la platja, curiosament aquí em venien ja ganes d'anar-hi. Per la necessitat de visitar llocs nous, suposo, i també per aquesta hiperactivitat que us comentava que ens ha entrat.
Dimarts de la setmana passada va ser el dia escollit, i la platja, Gyeogpo, la més propera que tenim, direcció Oest. Hi vam anar la Yumi, la Maki i jo. El dia es despertava assoleiat i calurós, tot i que a la tarda canviaria una mica. Vam sortir una mica tard, perquè calia esperar que la Maki sortís de l'oficina. Entre una cosa i una altra arribaríem a la platja a les dues. Jo (on tindré el cap?) em vaig deixar el banyador, de manera que em va caldre comprar-ne un allà. Atenció a les pintes que presentava...



La platja, com diu la cançó, estava deserta. A banda de nosaltres hi havia quatre estrangers més, però que només caminaven per allà sense banyar-se ni res, de manera que quan ens vam ficar a l'aigua tot el mar era per a nosaltres. Els motius semblen diversos: el dia ja s'estava tornant ennuvolat i una mica ventós; es tractava d'un dia laborable; i després ens van dir que les platges més populars de Corea són les de l'Est (per cert, l'altre dia m'adonava que tot el que he vist de Corea es troba a l'Oest i al Sud, però l'Est em queda encara pendent).
A banda d'això la cultura de la platja d'aquí és molt diferent de la dels països mediterranis. La pell blanca és molt preuada (sobretot entre les dones, fins el punt que les senyores grans van amb gorra, màscara, màniga llarga i guants en ple estiu), de manera que no prenen gaire el Sol. A la platja s'hi va a passejar, jugar i potser banyar-se, i els banyadors acostumen a anar acompanyats de samarretes i faldilles en el cas de les noies (vaja, que neden com si anessin vestits). De tota manera tot això ho dic pel poc que he vist i sentit, i ja ho corroboraré quan anem a alguna platja més poblada.

Aquí les nostres fotos.




El poc temps que teníem va passar volant i tocava marxar. Pel camí vam vorejar una muntanyeta famosa per la seva formació en lámines. Si no m'enteneu, aquí hi ha les imatges.






4 Comments:

At dimarts, de juny 27, 2006, Anonymous Anònim said...

Hola, soy ELena desde MAdrid
Siento mucho no haber escrito nada en este tiempo. No tengo disculpa pero que sepas que lo he ido leyendo de vez en cuando.
Menuda pinta playera que tienes. Pareces otro. Los paisajes de las fotos son increibles, alguno lo tengo en mi ordenador para ir cambiando fondo de pantalla. Todo es supercurioso y da una envidia..... ese poster de posturitas tenias que habertelo llevado.

Por aquí todo igual. Entre estatut y la psicosis de los ladrones que te gasean con anestesia y te roban todo lo que tienes,...pero esperando el estreno de superman y recuperandonos de lo mala que era la profecía.

Pues eso, que no creas ,como ponia en el mail, que no lo leemos.

Un beso desde Madrid.

Elena

 
At dijous, de juny 29, 2006, Anonymous Alex said...

Joer... aqui amb la caloreta que fa, currant com un cab***, i tu de vacances... dins de les vacances, com ja t'he dit de vegades. Vacances aniuades? Sub-Vacances?

Pos res tio, continua de farra, que no es va a Korea cada dia.

Salut!!

Alex.

 
At dijous, de juny 29, 2006, Anonymous Alex said...

P.D. Crec que es impossible aconseguir un aspecte més de guiri com el que poses a la foto... :-) I mira que portes allí casi un any eh!

;)

Alex.

 
At dilluns, de juliol 03, 2006, Anonymous Anònim said...

Quines pintes, noiet!
Es pot saber d'on has tret el barret? I la pilota? Jajajja, havia de ser Nivea, home!
I de l'aigua, què dius? Freda, profunda, peixos, etc.?
Quina enveja!!
miriamb.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home