dimarts, de juny 13, 2006

EL TE I EL BAMBÚ

No es tracta de cap pel·lícula del Yasujiro Ozu, sinó del nom que li he volgut donar a l'excursió d'aquest cap de setmana, perquè vam anar a visitar una plantació de te i un museu del bambú. Com a Everland, hi vam anarla l'Eszter, la Dace, la Maki i jo. El dissabte ens vam aixecar a les cinc (quines ganes) perquè havíem d'anar força lluny, direcció sud fins al mar. La primera parada va ser Boseong, on hi havia el te verd. I tan verd!







Allà a tocar hi havia el mar i ens hi vam atansar. El dia, per cert, estava ennuvolat, així que no hi havia gaire gent a la platja, a banda que hi havia més fang que sorra.






Després d'esperar una bona estona l'autobús vam anar a una altra ciutat situada cap a l'est: Yeosu. Era ja tardet quan hi vam arribar, així que simplement vam anar a un hotel i després al súper a sopar (hi ha restaurants) i comprar alguna cosa. Per cert, a l'habitació ens vam trobar amb això :D




La "cadira de l'amor". Quines coses...

Bé, el día següent no va ser tan complet com esperàvem. A Yeosu havíem de veure un antic vaixell de guerra. Us l'ensenyo primer i llavors en parlo.





Aquest és el famós "vaixell tortuga" dels coreans. Ja us podeu imaginar d'on l'hi ve el nom. Va ser inventat per un General coreà del segle XVI anomenat Yi Sun-shin. Es tracta d'un dels més grans herois nacionals perquè va ser capaç de derrotar els japonesos en tot un seguit de batalles navals en què sortia en clara inferioritat de condicions, gràcies a la seva capacitat per a l'estratègia i als vaixells aquests. Hi ha moltes estàtues seves repartides pel país, i fins i tot la seva efígie apareix a les monedes de 100 won.

Tot i que el mar li dóna un cert encant, igual que a Busan, la ciutat de Yeosu no és maca, com és regla general en les ciutats coreanes. Hi havia alguna zona que semblava formar part del tercer món. En tornar cap a Jeonju comentàvem que no hem vist cap ciutat coreana que valgui la pena ser visitada (a banda de les dues grans, però perquè són grans), i que segurament no n'hi ha. Potser un creixement massa ràpid ha portat a una evolució descontrolada de les ciutats. Fa temps us vaig posar una foto antiga de Seül, un mar de cases baixes. D'allò ja no queda res, abanda dels palaus i temples. En el seu lloc creixen els edificis de manera descompensada, superposada, la majoria d'ells sense cap tipus de bellesa, com aquells grans blocs d'apartaments o les paradetes prefabricades. I això sense parlar de la música, els colors... Us podeu imaginar alguna ciutat europea industrial, suburbial. Res comparable amb una Venècia, Praga o fins i tot Barcelona.






L'última visita a la ciutat la vam fer en un parc que hi ha a una petita illa.






"I on és el bambú?", us preguntareu. Per a veure'l calia enfilar el camí de tornada, i a mig camí de Jeonju anar a Damyang. Allà hi ha un bosc de bambú. Però anàvem massa justos de temps i no el vam poder veure. Només, com us he dit, un museu que diuen és únic en el món, però que no val gran cosa (simplement algunes peces fetes de bambú). Hi tornarem per a veure el bosc, així que ja us en parlaré un altre dia.

3 Comments:

At dimecres, de juny 14, 2006, Anonymous santi said...

hosti, quina canya això dels vaixells tortuga. que els ho expliquin als de l'armada invencible - 1588. ara bé, em quedo amb l'ànec-vaixell, sembla tret d'un capítol del dr. slump... i amb la cadira de l'amor, és clar (a quin tipus d'hotel us vau allotjar?!?)

 
At dilluns, de juny 19, 2006, Anonymous Anònim said...

No em puc creure que encara ningú t'hagi preguntat per "la cadira de l'amor" Però a quins hotels aneu?!
Per cert, no venen rèpliques? (jejeje)

miriamb

 
At divendres, de juny 30, 2006, Anonymous Alex said...

Otia, pos si, ara he vist la cadira... si es que els orientals se les inventen totes (topic nº 1). Esto... no hi ha distribuïdors a Espanya? XD

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home