dimecres, de maig 31, 2006

COMPLETANT SEÜL + EVERLAND

Feia temps que volíem anar a un dels dos parcs d'atraccions que hi ha a Seül. Un d'ells, de fet, està a una hora en autobús (cosa que no deixen de ser les afores de la ciutat). Per aquest precisament ens vam decantar, perquè ens havien dit que era millor. Es tracta d'Everland. Però d'això ja en parlaré després.

Com que al parc hi anàvem el dilluns (menys gent), i la Maki havia d'anar el divendres a Seül a unes conferències organitzades per japonesos, vam pensar de passar el cap de setmana a la capital. Divendres al vespre em vaig reunir amb ella al nostre hotel habitual. Durant el viatge vaig poder veure per la tele de l'autobús un Corea-Bòsnia i Herzegovina de preparació pel mundial. Va guanyar Corea (que jugava a casa) per 2 a 0, i els coreans estaven tan entusiasmats que per la nit van repetir el partit en una altra cadena i al dia següent també! La Maki va veure una massiva concentració de gent mirant el partit davant de l'ajuntament en una pantalla gegant. Tot per un amistós cotra Bòsnia...

(Obro parèntesi per a dir que aquí tothom està molt excitat amb el mundial. Potser es pensen que repetiran la fita de fa quatre anys. A més, ja us he dit que tenen molt patriotisme, i la selecció de futbol és una qüestió nacional. La Yumi m'ha dit que alguns professors han avançat els exàmens de finals de semestre per tal que els alumnes puguin veure els partits de la selecció -que aquí es veuran de matinada-; i pel carrer es pot veure molta gent, i fins i tot treballadors d'establiments com el Burger King, amb samarretes on s'hi diuen coses com "Go Korea!")

El dissabte ens va ploure (ja sabíem que passaria), i com que no volíem repetir l'experiència de Busan no vam anar a visitar res i ens en vam anar al centre de compres :P Feliçment, però, va deixar de ploure una estona, i sí que vam poder visitar el Parc Olímpic -que m'havia quedat pendent en la visita dels meus pares-, on encara crema la flama olímpica (no li havien passat a Barcelona?). És un parc força maco, que no vam poder veure completament, i que em va fer pensar que si visqués a Seül hi aniria amb freqüència.





Després, ja amb mentalitat compradora, ens vam passar pel Lotte World. Us recordo que Lotte són uns grans magatzems tipus El Corte Inglés que de tant en tant visito aquí a Jeonju. A Seül jo ja havia estat al Lotte Town, que consta de dos GRANS edificis. I si aquell feia honor a l'apel·latiu de "town", aquest també és realment un "world", perquè es tracta d'un immens edifici a l'interior dels qual hi ha fins i tot un parc d'atraccions (l'altre del que us parlava al principi). La Maki es va comprar allà un parell de peces de roba; però jo res, jo em vaig comprar cinc pel·lícules en un top manta (que aquí no estan en una manta, sinó en una paradeta, i la poli, passa).

El diumenge ja vam fer més turisme. Al costat de l'hotel hi ha un santuari que encara no havia visitat mai. Es tracta d'un lloc on s'hi posaven els retrats d'antics reis per a retre'ls-hi homenatge.




Després, de passeig al parc de Yeuido ja conegut per mi (i per vosaltres espero!), que està a prop de l'Edifici 63. I passant abans pel costat del gran riu Han.





Al parc, per cert, hi havia un caminet de pedres petites que suposadament ajudava a curar tots el mals del cos. Hi havies de caminar descalç, és clar. I quin mal que feia! Per cert, la tercera foto és del Parlament de Corea, que és allà al costat.

La tercera visita del dia va ser frustrada. És com una maledicció per a mi, perquè ja vaig mirar d'anar-hi amb els meus pares i no hi ha haver sort. A la guia hi diu que hi ha les ruïnes d'una fortalesa, cosa que semblava interessant. Però un cop arribats allà (amb ja força cansament a sobre), resulta que no hi ha res. Només una llarga muntanyeta de terra, a sota de la qual, suposo, hi deu haver les restes de la muralla. Però res més...

Com a colofó vam pujar a la Torre de Seül. La idea era fer-ho una mica abans de la posta de sol per a veure-ho de dia i de nit. Però molta altra gent va tenir la mateixa idea, i la cua per a agafar el telefèric ens va fer arribar just quan es ponia el sol. Però tot i així vam poder veure-ho amb llum i sense. Us poso una foto de la nit, que del dia ja la vau veure.



Bona nit--













EVERLAND

Es tracta d'un parc d'atraccions tipus Disneyland, amb un gran jardí per a passejar, restaurants, escenaris, fins i tot un zoo, a banda de les atraccions. És força gran, i en les sis o set hores que ens hi vam estar no vam arribar a provar-ho tot.
Pel matí la Maki i jo ens vam trobar amb l'Eszter i la Dace (la noia de Letònia), tal com havíem quedat. Primer vam haver d'agafar un autobús que ens hi va dur en una hora (ja veieu que no està allà mateix). L'entrada, uns 30 euros. I a divertir-se! Com a anècdota, el meu intent de pujar a la muntanya russa. Tradicionalment jo no havia pogut pujar-me a aquest tipus d'atraccions. Jo sempre m'ho mirava des de baix, fins i tot en les atraccions més "suaus". Ara ho he superat en part, però els "loopings" encara em fan cosa. Tot i així ho vaig intentar (la Maki, a més, m'insistia), però un cop assegut allà amb l'armilla de seguretat tancada, em vaig sentir atrapat i la por va fer que demanés baixar. Així que, de nou, m'ho vaig mirar des de baix...





dijous, de maig 18, 2006

LA MILLOR TEMPORADA DE LA HISTÒRIA DEL BARÇA... I JO A COREA!!



Finalment he pogut veure el partit per internet. El problema ha estat que ho volia combinar amb el Puyal, però hi havia un desfassament d'un minut! Així que he apagat la ràdio i, per primera vegada aquesta temporada, ho he seguit per la tele amb la retransmissió en xinès :D
M'he aixecat a les tres de la matinada. Ja ho tenia tot preparat, així que simplement he escoltat l'avantmatx. I quan el partit era a punt de començar he despertat a la Maki, a qui havia convençut per a veure el partit amb mi, i fins i tot per a posar-se una samarreta del Barça.



S'ha patit molt. Cap el final començava a perdre l'esperança, però llavors ha succeït una cosa molt curiosa. El meu pare m'ha enviat un e-mail (el Messenger m'ha avisat). D'entrada he pensat en no llegir-lo per no perdre'm res del partit. Però he cregut que si me l'enviaba llavors era per tal que el llegís en aquell moment. I el mail deia: "GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL". He trigat unes dècimes de segon en reaccionar, fins que m'he adonat que el Barça havia marcat, però nosaltres no ho havíem vist encara per culpa del desfassament. Hem cridat d'alegria i ens hem disposat a veure el moment del gol que estava al caure. Molt curiós. Després d'això he tancat el MSN, no fos que tornés a passar el mateix. I hauria passat! Perquè hem fet el segon i hem guanyat la Copa d'Europa!! Ja en tenim dues; més que el Celtic de Glasgow, el Feyenoord, l'Aston Villa, l'Hamburg, l'Steaua de Bucarest, el PSV Eindhoven, l'Estrella Roja de Belgrad, l'Olimpique de Marsella i el Borussia Dormund, equips que en un moment donat de la seva història han tingut estrella, però res més. Ens coloquem, doncs, una mica més, allà on ens pertoca.

dimecres, de maig 17, 2006

UNA PART DE COREA SE'N VINDRÀ AMB MI

A banda de les qüestions més immaterials i simbòliques, com ara records i tal, quan jo torni (que encara queda) una part física de Corea ho farà amb mi. Es tracta d'alguns dels coreans a qui dono classes de castellà que, igual que jo, aniran cap a Barcelona gràcies al programa d'intercanvi entre les universitats. Estan molt ilusionats, però també una mica espantats (diuen que tenen por del menjar!). Ja us els presentaré. De moment aquí en teniu la foto.

diumenge, de maig 14, 2006

BEN ACOMPANYAT D'EXCURSIÓ

Feia temps que no sortíem uns quants a fer una excursió. Avui diumenge (escric això tot just arribar) per fi ens hem decidit, aprofitant el bon temps. Hem estat, a banda de la Maki i jo, l'Eszter, els dos indis que es diuen Atul, i la Taeyoung, una coreana que és nòvia del que anomenem Atul El Segon (que en aquesta foto és el de la dreta).



Com que feia temps que no us parlava dels Atul's, us posaré una mica al cas. Fa un parell de mesos que van deixar la residència i es van buscar un pis de lloguer a prop de la uni (com va fer el meu primer company d'habitació, el Kumar). Els hi surt casi més barat, poden cuinar-se el seu menjar (indi, com no), i entrar i sortir quan volen. L'Eszter ha anat a sopar amb ells unes quantes vegades. Jo encara no, però un dia d'aquests ho faré. Per variar una mica la dieta, més que res :)

Bé, seguim amb allò amb què estàvem. Hem anat a un parc natural (com no! En ma vida havia fet tant muntanyisme!!) de nom Gyeryongsan. Ens hem aixecat mooolt aviat, a les cinc! Tot i que al final alguns han fet tard! I hem tornat sobre les set de la tarda. I res d'especial a comentar, a banda d'allò habitual: ha estat maco i cansat. Us deixo amb les fotos :)








dilluns, de maig 08, 2006

BUSAN (o PUSAN)

El viatge d'aquest cap de setmana a Busan no ha sortit tan bé com desitjàvem. No és que hagi estat un desastre, però hi ha hagut diversos problemes. Va començar i acabar malament per culpa del desplaçament massiu de coreans que aprofitaven el cap de setmana de tres dies. Volíem anar-hi amb el tren d'alta velocitat, dit KTX. Primer ens calia anar a una altra ciutat en autobús per a agafar-lo, però en arribar allà no hi havia ja bitllets, així que ens va tocar anar en un tren normal, i a més de peu (tot i que quan algú baixava podíem seure una estona fins que en la propera estació algú altre havia d'ocupar el lloc). "En arribar reservarem els bitllets per a diumenge", vam pensar. Però no, perquè fins i tot aquells estaven ja esgotats. Què hi farem.

L'hotel no va ser problema, perquè l'Eszter, que ja havia estat a Busan un cop, ens n'havia indicat un al costat mateix de l'estació.

Aquest drac estava allà per a celebrar l'aniversari de Buda.



El primer punt de visita havia de ser un cementiri-memorial de les Nacions Unides, dedicat als soldats que van morir lluitant contra Corea del Nord. Dic "havia de ser" perquè ja estava tancat quan vam arribar (tanca a les 16:30!).
D'allà vam anar a la platja. Jo m'havia portat el banyador per si teníem bon temps. Però, altre cop, no. Estava ennuvolat, i no feia fred, però l'aigua no estava com per a llençar-s'hi. Això sí, els peus ens els vam remullar :)





Després de sopar per allà, ja de nit, com que no podíem veure res més vam pensar anar de compres. Però... efectivament, estava ja tot tancat. Home, era tard, és cert.

-----

El segon dia va ser el menys interessant. Les previsions eren de pluja i es van complir. Tot i amb això ens vam decidir a visitar un temple, perquè no volíem que unes simples gotes d'aigua ens impedissin gaudir del nostre viatge. Va ser una mala idea... Vam acabar xops, i del temple vam veure ben poca cosa. Però alguna cosa sí.






(Com a darrera imatge teniu les restes de la festa del dia anterior)

La part bona va ser tornar a l'habitació a canviar-nos de roba (intentar aixugar-la una mica amb el secador) i dinar els entrepans que dúiem mentre vèiem la tele. No sé, és una cosa que sempre m'ha agradat, arribar a casa en un dia de pluja.
Com que no hi havia nassos de visitar res més, avui sí, vam anar de compres. Sis pel·lis... :P

-----

Diumenge va estar molt bé pel que fa al turisme. Vam aprofitar força el dia visitant un important mercat de peix (Busan és el principal port de Corea)...




... la torre de Busan, no gaire maca, però amb bones vistes de la ciutat...




... i un parc natural amb vistes al mar.





Semblava que seríem a temps d'agafar l'autobús que sortia a les 17:30. Però en arribar a l'estació ens vam trobar que només hi havia ja bitllets pel de les 22:20!! Com que quedaven gairebé sis hores vam pensar el següent: agafar un bitllet per a una ciutat propera (Degu, que és força gran) i allà comprar el bitllet per a Jeonju. També va ser una mala idea. El bus per a Degu no sortia fins les set, la mateixa hora en què l'últim autobús a Jeonju sortia de Degu. Això ho vam saber més tard, és clar. Vam fer mans i mànigues per a trobar un mitjà de transport, ja fos autobús o tren, amb les combinacions que fossin necessàries, per a tornar a casa. Però l'única alternativa que ens va quedar va ser acceptar l'oferta d'uns taxistes que hi havia per allà captant clients entre les altres persones que s'havien quedat sense bitllets. La broma ens va sortir per més de 100 euros, i vam arribar a casa no gaire contents.
Ja us dic ara que a Busan hi tornaré, perquè massa coses han quedat pendents.

Per a acabar amb una nota positiva us poso més imatges maques d'aquesta ciutat. Tampoc és gaire bonica. Haureu vist en les imatges des de la torre que és una mica diferent de Seül. És igualment immensa, però menys "alta". No hi ha tants blocs d'apartaments d'aquests que neixen com a bolets sense ordre ni concert a la capital, i això està bé. I, home, el mar sempre li dona un toc més maco. Però hi hem estat poc temps com per a fer-nos una bona idea. A veure després d'una segona visita.