dilluns, d’abril 17, 2006

INTENS PARÈNTESI

La visita de la meva família (pare, mare i tieta) ha estat com un somni. No només per la fugacitat, sinó també per l'estranyesa, ja que de sobte trobar-me a aquelles persones amb qui parlava des de tant lluny, a qui no veia des de feia mesos, en aquest país tan diferent, on a més feia jo de guia com si fos casa meva, em produia una sensació força curiosa.
No teníem gaires dies (tot just la Setmana Santa), així que vam veure poques coses i amb presses. Bé, tampoc tan poques coses. A Seül fins i tot vaig poder visitar diversos llocs que jo encara no havia vist. Ens hi vam estar tres dies i mig, i després cap a Jeonju, on la cosa ha estat realment un vist i no vist d'un dia i mig. Ara entrem en detalls.

A SEÜL

1/2 dia (Dilluns dia 10 d'abril): M'aixeco de bon matí perquè a les deu vull agafar l'autobús cap a l'aeroport. Els meus pares i tieta tenen l'arribada prevista per a les 15h, i jo necessito quatre hores per a arribar-hi. Plou. Les previsions meteorològiques consultades el dia anterior són contradictòries. Unes diuen que ens plourà cada dia; d'altres, el contrari. Començo malament el dia, perquè a les nou, amb quatre gotes de pluja, surto de l'habitació després de debatre amb mi mateix quina jaqueta agafar (pensant en el fred i la pluja). Abans d'anar a l'estació he de posar diners al mòbil (que se m'havien acabat el dia anterior) i tornar una pel·lícula que vaig llogar també el diumenge. Al vídeoclub m'havien dit que obrien a les nou... però està tancat. També la tenda de telefonia. Com que necessito fer les dues coses i m'adono que la jaqueta que finalment he agafat em provoca massa calor, decideixo tornar a l'habitació. Agafar l'autobús de les onze també m'està bé. Hi arribo xop, però no de la pluja que ara cau més intensament, sinó de suor. Em canvio de roba i torno a marxar. Ja són les deu quan torno a ser fora i tot està obert. Fets els encàrrecs vaig agafar un autobús per a anar a l'estació (encara no tinc pressa i prefereixo no agafar un taxi). Arribo molt bé de temps. Compro el bitllet per a les onze, em poso còmode (em trex les sabates mullades i fins i tot un dels mitjons), i començo a llegir un llibre de contes coreans del segle XX.
Quan arribo a Incheon no plou. A l'aeroport m'he d'esperar una hora fins que arriben. La sensació de veure'ls allà, com he dit, era força estranya. El primer que fem és comprar una targeta de telèfon per a trucar a la família i canviar diners. Tot amb força calma. Em comenten que els primers descobriments ja els han fet a l'avió: han menjat coses coreanes (bibimbab) i s'han quedat fascinats amb l'aspecte eteri de les hostesses coreanes.
Agafem un autobús que ens deixa a cinc minuts de l'hotel -que és el de sempre, i que ja vaig emparaular la darrera vegada que hi vaig ser. Una dutxa, i comença el viatge. Jo havia planificat un inici tranquil, visitant tendes i anant als banys públics (jimjilbang). Recorrem el turístic carrer (ple de tendes de suvenirs) d'Insa-dong. Però no comprem res, ja hi haurà temps. Aquí la meva família comença a adonar-se del que suposa ser occidental entre tants asiàtics, perquè de seguida una noia em demana fer-se una foto amb mi...



Connectem amb un petit riu que sembla sortit de l'alta muntanya que va ser recentment inaugurat (precisament el dia que hi vaig anar per primera vegada amb en Raphael, l'Eszter i en Dong).



I d'allà amb els grans magatzems Lotte i la zona de Myeong-dong, plena de tendes de roba i on hi ha la catedral catòlica que ja vaig visitar amb la Maki, la Yumi i la Youn-ok. (No us en poso fotos que ja ho heu vist) Sopem aquí, i el cansament ens decideix a tornar directament a l'hotel i deixar els banys per a un altre dia.

2n dia (Dimarts dia 11 d'abril): No plou. Avui hem de visitar un parell de palaus. Però ens trobem que el primer està tancat (tanca precisament els dimarts), així que decidim seguir el pla previst pel dijous. Aquest consisteix a visitar l'edifici més alt de la ciutat, passant primer per un parc i un carrer ple de cirerers florits. Al metro diverses persones volen parlar amb nosaltres.





L'Edifici 63 és una petita decepció perquè el mirador situat al capdamunt està en reformes i no hi podem pujar. Així que en marxem ràpid.



Cal dinar, i els porto per primer cop a menjar plats coreans. Comença la mala relació de ma mare amb la cuina coreana... La següent visita és totalment nova per a mi (ja havia passat abans per davant l'Edifici 63). Anem a un temple situat el vell mig de la ciutat, rodejat de gratacels. En un dels edificis s'hi celebra una cerimònia budista i hi entrem. Descobrim que es tracta d'un funeral. Però no passa res pel fet que hi haguem entrat.





Com que ja hem complert els plans, podem anar, ara sí, als banys públics a relaxar-nos una mica. Són els mateixos que ja vaig ensenyar aquí en el seu moment. Al principi tots tres són una mica reticents a entrar-hi, però després de fer-ho ho voldrien repetir. Nets i descansats tornem a l'hotel.

3r dia (Dimecres 12 d'abril): Per no agobiar-los tant amb la ciutat els hi preparo una sortida a una muntanya propera a Seül, Bukhansan. Tan propera que que hi anem amb autobús interurbà. Tot i que no ens estalviem caminar un bon troç fins un temple. És un dia assoleiat i fa calor. Com que la meva mare està força cansada decidim deixar la muntanya i tornar a la ciutat.





Aprofitem, doncs, per a visitar algunes coses extres, com el unes tombes molt antigues (una mica d'història també va bé) i el Parc Olímpic. Aquest darrer només una mica, perquè se'ns fa fosc aviat.




4t dia (Dijous 13 d'abril): El pla de dimarts el fem aquí, que com he dit era visitar dos palaus. (Ja els heu vist en les fotos de la primera visita a Seül) I després d'això, i com a colofó de la visita a la capital coreana, pugem a la Torre de Seül, d'es d'on disfrutem d'una espectacular vista de la GRAN ciutat. Tot i ser impressionant s'ha de reconèixer que resulta força desagradble també. Grups d'immensos blocs de pisos s'aixequen aquí i allà sense massa ordre ni respecte per l'aspecte de l'entorn. Però, clar, s'hi han d'encabir 12 milions de persones.





Cap vegada com aquesta havia conegut tan bé Seül. No només perquè he visitat més coses que en les ocasions anteriors, sinó també perquè aquest cop jo era el líder de l'expedició i ho he memoritzat tot més que mai. Ara ja puc dir que sé on són les coses a Seül (les més importants) i com moure'm per allà. Us poso unes fotos més que mostrin les diferents cares d'aquesta metròpoli.

















El divendres pel matí agafem altre cop les maletes i ens posem en camí cap a Jeonju, on arribem a les dues del migdia.

A JEONJU

1/2 dia (Divendres 14 d'abril): Aquí no es tractava de veure coses, ja que Jeonju té poc a oferir en aquest sentit fora de la zona tradicional del centre. No, el més important era, d'una banda, que la meva família experimentés en primera persona la meva vida aquí; i de l'altra, que coneguessin a la Maki.
Així, en arribar, després d'acomodar-nos a l'hotel de la vila universitària, els porto a fer una volta per la zona de davant de la uni, i després als grans magatzems i el supermercat on jo acostumo a anar.
A la nit anem a casa de la Maki, on cuinem una truita de patates, que mengem amb pernil, llom i fuet portats de contraband :P I com a postres, anem a un local de tes.

2n dia (Dissabte 15 d'abril): Pel matí els porto a la meva habitació. De passada els dono un munt de coses que vull que s'emportin (principalment roba d'abric) per tal que jo no ho hagi de carregar tot quan torni.
Després ens trobem amb la Maki i anem al centre a comprar els darrers regals i veure aquesta part interessant de la ciutat que us dic. Dinar. Un cafè en un bar on parlem amb alguns amics (l'Eva que el porta el local amb una amiga, la Yumi que hi treballa els caps de setmana, i la Jeong -la meva alumna- a qui li vaig dir que li presentaria els meus pares). Sopar (cap dels menjars que vam fer li van agradar a la meva mare; per cert que en aquest tastem el cuc de seda... i no està gens bo). Un passeig pel parc del costat de la uni, i l'última estona la passem a ca la Maki, abans que cap allà a dos quarts de dues agafem un taxi per anar a la mateixa estació (és més viat una simple parada d'autocars) on jo vaig anar el primer dia per dirigir-me a l'aeroport. Aquí jo ja em vaig quedar (per sort tot els hi va anar bé tot i quedar-se sense guia), una mica trist. Però de seguida se'm passarà, amb tota la feina endarrerida que tinc!!!