dilluns, de març 20, 2006

STRIKE!

Durant els Jocs Olímpics de Barcelona vaig assistir a dues o tres de les proves esportives d'aquells dies. Recordo un partit de futbol entre no sé quines seleccions en un Camp Nou pràcticament buit (ja us podeu imaginar quina mensa de seleccions debien ser); i amb la mateixa poca claredat també un partit de beisbol. Sobre aquest segon m'aturo ara, perquè ve al cas. Ja dic que gairebé no sé ni què va passar, però sí que em va quedar una cosa marcada, i és que tant el meu pare com jo ens vam quedar sorpresos en adonar-nos que els jugadors pràcticament mai encertaven a colpejar la bola. Des de llavors la meva imatge d'aquest esport va passar a ser molt negativa: poca acció, massa lent... I com que al nostre país no hi ha tradició de jugar-hi, i encara menys veure'n, doncs no vaig poder donar-li una segona oportunitat. Doncs aquesta oportunitat ha vingut aquí a Corea, i tot i que no és que ara m'hi hagi afeccionat, sí que li veig més la gràcia. Us explico.



Resulta que aquests dies s'està jugant un mundial de beisbol a Puerto Rico, i aquí a Corea en són grans seguidors, de manera que diversos dies he pogut veure la gent (principalment nois) enganxats a la pantalla seguint els partits, i cridant de tant en tant. Durant els primers dies jo no li fotia ni cas al tema, però va arribar un Corea-Japó... Bé, de fet en van arribar dos, perquè els dos països es van enfrontar en les dues lliguetes que s'havien de disputar. La primera vegada no el vaig mirar, però la segona la Maki em va convèncer per a què en mirés un tros, ja que jo li anava dient que era molt avorrit. Així que vaig baixar a la sala de la televisió i vaig veure una "entrada" sencera. I em vaig adonar que tot i les freqüents interrupcions, de fet el joc té un ritme constant amb moments àlgids que són els batejos (paraula que ve de "bat", eh?), que li donen força emoció. Tot i així n'havia vist poc. I va arribar un tercer partit Corea-Japó a les semifinals... I aquest el vaig veure sencer! Quatre hores va durar (comptant mitja hora que va haver d'aturar-se per la pluja). Al principi jo ho combinava amb el partit del Barça amb la Reial Societat, i després amb anar fent el dinar. Però he de reconèixer que va ser entretingut, sobretot cap el final quan la cosa es va animar. Que com van quedar? Doncs va guanyar el Japó 6-0. La Maki estava molt contenta, i ara els coreans estan molt deprimits, perquè a més havien fet un gran paper en el mundial, ja que en les lliguetes havien estat primers, en els dos anteriors partits amb el Japó havien guanyat, i fins i tot van apallissar els EUA. Però també és cert que van fallar en el moment més important, encara que el partit no es va decidir fins el final i de manera estranya: els japonesos van fer cinc de les sis curses a la setena entrada. Tot va començar amb un "home run" que en va valer dues, i llavors va semblar que els coreans no eren capaços d'aguantar el cop, i les altres van arribar amb molta rapidesa. Per cert, com a mostra del nacionalisme que impera a Corea, quan ja el partit estava perdut per a ells, però encara en joc, a la televisió en lloc d'introduir les repeticions de les jugades després d'alguna acción interessant, es dedicaven a repetir les imatges dels dos partits anteriors que havien guanyat als japonesos!



Per cert, la final es juga demà, i és entre el Japó i Cuba. Personalment tinc el cor una mica dividit, perquè m'he afeccionat una mica als japonesos, però si guanya Cuba el Bush s'emprenyarà, perquè va intentar que els cubans no participessin. No sé, potser també me'l miraré :P

1 Comments:

At dimarts, de març 21, 2006, Anonymous Anònim said...

Doncs no sé... tot i que als EEUU el bèisbol mou molts calers, gairebé que el prefereixo al futbol... tot i que anys enrere era molt diferent. Per que m'entenguis... només amb la fitxa d'uns pocs "cracs" del futbol europeu actual, seria possible que al Sud s'acabés la misèria... ho trobo força trist. :/

...i que passa amb la divisió de bèisbol del Barça? N'hi ha? O.o


Dd.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home