diumenge, de febrer 26, 2006

DOS VIATGETS MÉS

Gràcies, primer, als missatges de suport. No patiu que la festa no s'ha acabat!

Bé, anem al tema, que de tant endarrerir-lo acabarà caducant. En una setmaneta, entre el 10 i el 17, vaig fer dos viatgets (de tres dies i dos nits cada un), un a la ciutat de Gyeonju, a l'est de Jeonju, i l'altre a Corea del Nord.

GYEONJU

La universitat (o, més ben dit, el nostre Programa) ens va organitzar aquesta excursió a una de les ciutats més històriques del país, antiga capital d'un dels regnes (el de Silla) que més tard acabarien conformant Corea.
Tot i que la Maki no forma part del programa també li van permetre viatjar. I sort, perquè sinó m'hauria quedat una mica sol, ja que l'Eszter no va venir perquè el Raphaël marxava en una setmana i volien passar el cap de setmana junts, i la Yumi també estava amb el seu nòvio fent turisme pel seu compte. De manera que al final estàvem pràcticament sols amb els xinesos, cosa que ens feia una mica de por, però tot va anar bé.

Ens vam estar en un hotel on, per cert, a la Maki i a mi no ens van deixar compartir habitació perquè deien que allò era un viatge amb finalitats educatives. Curiosament després d'això ens van portar a un club a beure i ballar, amb actuacions musicals que semblaven sortides d'un creuer per a jubilats. L'antre en qüestió era "kitch" a matar, i no li vaig fer fotos per no haver-lo de recordar mai més.

El dia següent va millorar perquè vam anar a visitar coses interessants. Primer un museu on s'hi exhibien objectes arqueològics de l'esmentada època del regne de Silla. El recinte era molt maco.





La tercera foto correspon a la maqueta d'una espectacular pagoda de 70m que es va construir el segle VII, però que malauradament no vam poder veure perquè va ser destruïda pels mongols el segle XIII. Ja vam esbroncar en Gambad (el nostre company de Mongòlia) per aquest fet ;)

Després van anar a visitar unes espectaculars tombes d'antics dirigents que es troben recobertes per petits monticles de terra.





L'interès va anar "in crescendo" amb la visita a un temple...





... i a una estàtua força gran d'un Buda (encara que no tan gran com m'havien dit) ficada dintre d'una cova.



Després va ser l'hora de la diversió (recordeu que es tractava d'un viatge amb intencions educatives), i vam anar a la platja a fer curses.




El dia següent, seguint amb l'educació, vam anar al parc d'atraccions. Al principi jo flipava bastant del que estàvem fent, però va ser divertit. A més, em vaig poder fer una foto amb l'Sponge Bob!!



Per cert, no em digueu que no n'hi ha per a pensar malament amb el logo del parc...



I res més. Vam tornar cap a casa. I per a "amenitzar" el llarg viatge d'unes quatre hores hi va haver karaoke a l'autobús... per quarta vegada en aquest viatge!!!

COREA DEL NORD

Aquesta visita va tenir menys interès d'allò que us pogueu imaginar. El principal problema és que de l'autèntica Corea del Nord ens van deixar veure ben poc. Però ja era d'imaginar.

Crec que per fi he aclarit el tema de si els sud-coreans poden creuar la frontera del nord o no. No els està permès anar a Corea del Nord... excepte al lloc on vam anar nosaltres. Es tracta de la muntanya Kumgang (= diamant), situada molt a prop de la frontera, a l'est del país a tocar del mar (us en poso un link, i també del DMZ, que me n'havia descuidat). Des del 1998 hi poden anar, encara que no de manera lliure, sinó per mitjà de viatges organitzats. Això és precisament el que vam fer nosaltres, anar a una agència i contractar tres dies d'estada.

El dimecres dia 15 vam ser (el Raphaël, l'Eszter i jo) a Seül -al costat de l'estadi olímpic- de bon matí per a agafar l'autocar que ens hi havia de dur. Tres hores de viatge i vam arribar a un lloc on ens van donar els papers que hauríem de dur a Corea del Nord (visat, etc.), i on vam haver de deixar els mòbils, perquè està prohibit dur-los allà.
Després d'això vam creuar les fronteres (amb el DMZ pel mig). La nord-coreana no espantava gaire. Per allà passen molts turistes i es fan fins i tot els simpàtics (a l'Eszter l'hi vam preguntar... si jugava a bàsquet).

Llavors et porten a un espai turístic amb un restaurant, tendes de suvenirs (tot a preus de turistes, ja sabeu què vull dir), un teatre, uns banys públics, l'hotel i els barracons que feien d'hotel barat i on nosaltres vam dormir.






Per a nosaltres allò era com una gran i bonica presó, en el sentit que no se'n podia sortir si no era amb els autobusos de l'organització, i estàvem rodejats de filats i soldats per tot arreu. A més, al nostre costat hi havia un petit poblet i calia evitar el contacte dels estrangers amb els nord-coreans. Al poble l'hi havien construït una petita paret per a evitar que s'hi pogués veure l'interior des de la nostra posició. Però de tant en tant vèiem gent que anava al riu a buscar aigua. Estava prohibit fer-els-hi fotos, però no era difícil fer-ne des de la distància.



El dijous ben de matí vam anar a caminar per la muntanya que, per cert, estava molt congelada, i de vegades era una mica perillós.







És bonic, com podeu veure. El noi de la segona foto era el nostre guia, un nord coreà com la resta dels treballadors. Tots vivien junts en barracons alla a prop, dels quals anaven i venien amb els autocars. Tot plegat potser per a evitar el contacte amb altres ciutadans, no fos cas que els contaminessin.

El problema va ser que després d'això no hi havia res més a fer. Volen que tinguis temps lliure per a deixar-te els quartos allà. I això és el que vam fer, perquè el Raphaël i jo vam anar als banys públics, que eren molt macos i tenien una zona a l'aire lliure. L'Eszter no hi va voler anar, perquè em sembla que no li fa gaire gràcia això de quedar-se despullada davant d'altra gent.

El dia següent va ser un calc, perquè aviadet vam anar d'excursió fins al mar i després a un llac que estava totalment congelat (no ens vam atrevir a caminar-hi... queda pendent).






I després res més. Aneu a la botiga a comprar regalets. Jo no en vaig voler comprar cap, perquè a banda dels preus, allà no hi havia res original nord-coreà. Hauria volgut comprar unes postals per a enviar-les, però això tampoc no estava permès.
Total, que ens vam estar avorrits durant tres hores, i després de tornada. Un cop a Seül, per cert, ens en vam anar directes a un MacDonald's, perquè com que el restaurant ens semblava massa car ens havíem passat dos dies menjant "ramen" (per qui no ho sàpiga, són fideus de capsa que es mengen després de posar-hi aigua calenta), i necessitàvem una satisfacció instantània (ja us vaig explicar la meva teoria). Què hi farem! Per sort, ara la cafeteria està tancada per reformes uns dies, i ens donen diners per a anar a menjar fora un menjar més decent :P