diumenge, de febrer 26, 2006

DOS VIATGETS MÉS

Gràcies, primer, als missatges de suport. No patiu que la festa no s'ha acabat!

Bé, anem al tema, que de tant endarrerir-lo acabarà caducant. En una setmaneta, entre el 10 i el 17, vaig fer dos viatgets (de tres dies i dos nits cada un), un a la ciutat de Gyeonju, a l'est de Jeonju, i l'altre a Corea del Nord.

GYEONJU

La universitat (o, més ben dit, el nostre Programa) ens va organitzar aquesta excursió a una de les ciutats més històriques del país, antiga capital d'un dels regnes (el de Silla) que més tard acabarien conformant Corea.
Tot i que la Maki no forma part del programa també li van permetre viatjar. I sort, perquè sinó m'hauria quedat una mica sol, ja que l'Eszter no va venir perquè el Raphaël marxava en una setmana i volien passar el cap de setmana junts, i la Yumi també estava amb el seu nòvio fent turisme pel seu compte. De manera que al final estàvem pràcticament sols amb els xinesos, cosa que ens feia una mica de por, però tot va anar bé.

Ens vam estar en un hotel on, per cert, a la Maki i a mi no ens van deixar compartir habitació perquè deien que allò era un viatge amb finalitats educatives. Curiosament després d'això ens van portar a un club a beure i ballar, amb actuacions musicals que semblaven sortides d'un creuer per a jubilats. L'antre en qüestió era "kitch" a matar, i no li vaig fer fotos per no haver-lo de recordar mai més.

El dia següent va millorar perquè vam anar a visitar coses interessants. Primer un museu on s'hi exhibien objectes arqueològics de l'esmentada època del regne de Silla. El recinte era molt maco.





La tercera foto correspon a la maqueta d'una espectacular pagoda de 70m que es va construir el segle VII, però que malauradament no vam poder veure perquè va ser destruïda pels mongols el segle XIII. Ja vam esbroncar en Gambad (el nostre company de Mongòlia) per aquest fet ;)

Després van anar a visitar unes espectaculars tombes d'antics dirigents que es troben recobertes per petits monticles de terra.





L'interès va anar "in crescendo" amb la visita a un temple...





... i a una estàtua força gran d'un Buda (encara que no tan gran com m'havien dit) ficada dintre d'una cova.



Després va ser l'hora de la diversió (recordeu que es tractava d'un viatge amb intencions educatives), i vam anar a la platja a fer curses.




El dia següent, seguint amb l'educació, vam anar al parc d'atraccions. Al principi jo flipava bastant del que estàvem fent, però va ser divertit. A més, em vaig poder fer una foto amb l'Sponge Bob!!



Per cert, no em digueu que no n'hi ha per a pensar malament amb el logo del parc...



I res més. Vam tornar cap a casa. I per a "amenitzar" el llarg viatge d'unes quatre hores hi va haver karaoke a l'autobús... per quarta vegada en aquest viatge!!!

COREA DEL NORD

Aquesta visita va tenir menys interès d'allò que us pogueu imaginar. El principal problema és que de l'autèntica Corea del Nord ens van deixar veure ben poc. Però ja era d'imaginar.

Crec que per fi he aclarit el tema de si els sud-coreans poden creuar la frontera del nord o no. No els està permès anar a Corea del Nord... excepte al lloc on vam anar nosaltres. Es tracta de la muntanya Kumgang (= diamant), situada molt a prop de la frontera, a l'est del país a tocar del mar (us en poso un link, i també del DMZ, que me n'havia descuidat). Des del 1998 hi poden anar, encara que no de manera lliure, sinó per mitjà de viatges organitzats. Això és precisament el que vam fer nosaltres, anar a una agència i contractar tres dies d'estada.

El dimecres dia 15 vam ser (el Raphaël, l'Eszter i jo) a Seül -al costat de l'estadi olímpic- de bon matí per a agafar l'autocar que ens hi havia de dur. Tres hores de viatge i vam arribar a un lloc on ens van donar els papers que hauríem de dur a Corea del Nord (visat, etc.), i on vam haver de deixar els mòbils, perquè està prohibit dur-los allà.
Després d'això vam creuar les fronteres (amb el DMZ pel mig). La nord-coreana no espantava gaire. Per allà passen molts turistes i es fan fins i tot els simpàtics (a l'Eszter l'hi vam preguntar... si jugava a bàsquet).

Llavors et porten a un espai turístic amb un restaurant, tendes de suvenirs (tot a preus de turistes, ja sabeu què vull dir), un teatre, uns banys públics, l'hotel i els barracons que feien d'hotel barat i on nosaltres vam dormir.






Per a nosaltres allò era com una gran i bonica presó, en el sentit que no se'n podia sortir si no era amb els autobusos de l'organització, i estàvem rodejats de filats i soldats per tot arreu. A més, al nostre costat hi havia un petit poblet i calia evitar el contacte dels estrangers amb els nord-coreans. Al poble l'hi havien construït una petita paret per a evitar que s'hi pogués veure l'interior des de la nostra posició. Però de tant en tant vèiem gent que anava al riu a buscar aigua. Estava prohibit fer-els-hi fotos, però no era difícil fer-ne des de la distància.



El dijous ben de matí vam anar a caminar per la muntanya que, per cert, estava molt congelada, i de vegades era una mica perillós.







És bonic, com podeu veure. El noi de la segona foto era el nostre guia, un nord coreà com la resta dels treballadors. Tots vivien junts en barracons alla a prop, dels quals anaven i venien amb els autocars. Tot plegat potser per a evitar el contacte amb altres ciutadans, no fos cas que els contaminessin.

El problema va ser que després d'això no hi havia res més a fer. Volen que tinguis temps lliure per a deixar-te els quartos allà. I això és el que vam fer, perquè el Raphaël i jo vam anar als banys públics, que eren molt macos i tenien una zona a l'aire lliure. L'Eszter no hi va voler anar, perquè em sembla que no li fa gaire gràcia això de quedar-se despullada davant d'altra gent.

El dia següent va ser un calc, perquè aviadet vam anar d'excursió fins al mar i després a un llac que estava totalment congelat (no ens vam atrevir a caminar-hi... queda pendent).






I després res més. Aneu a la botiga a comprar regalets. Jo no en vaig voler comprar cap, perquè a banda dels preus, allà no hi havia res original nord-coreà. Hauria volgut comprar unes postals per a enviar-les, però això tampoc no estava permès.
Total, que ens vam estar avorrits durant tres hores, i després de tornada. Un cop a Seül, per cert, ens en vam anar directes a un MacDonald's, perquè com que el restaurant ens semblava massa car ens havíem passat dos dies menjant "ramen" (per qui no ho sàpiga, són fideus de capsa que es mengen després de posar-hi aigua calenta), i necessitàvem una satisfacció instantània (ja us vaig explicar la meva teoria). Què hi farem! Per sort, ara la cafeteria està tancada per reformes uns dies, i ens donen diners per a anar a menjar fora un menjar més decent :P

dimecres, de febrer 22, 2006

PRIMERS ADÉUS

Per començar demano disculpes per no haver actualitzat el blog durant tants dies. Però és que entre els viatges i massa coses que he hagut de fer, no he tingut temps. Darrerament estic força enfeinat, perquè a les quatre hores de classe de coreà hi sumo tres més de classe de castellà (una que dono a un grup -i que ja s'acaba-, i dues d'individualitzades a una noia -que ara comença-).
Pel que fa als viatges en parlaré en breu. Ara vull parlar d'una altra cosa que em te una mica afectat de forma negativa darrerament.

Tot i que tot just travesso l'equador de la meva estada aquí, no he pogut evitar aquests últims dies fer una mirada enrera i començar a sentir nostàlgia. El que ha passat és que algunes persones amb les que havíem estat convivint tot aquest temps han tornat a casa seva. La marxa més sonada -al menys per a mi- ha estat la del Raphaël. Per si algú se sent confós ara mateix, aclariré que en Raphaël no estava aquí pel mateix que nosaltres, sinó per una mena de pràctiques d'una durada de sis mesos (després n'haurà de passar sis més en un altre lloc).
És una llàstima per a mi, perquè era el meu millor amic entre els nois; però encara és pitjor per a l'Eszter, que fa poc ja es va quedar sense la seva millor amiga, perquè l'altra noia húngara també se n'ha anat, i ara es queda sense el seu nòvio.
Queda doncs un buit en la nostra vida aquí. Però hi ha un altre problema. Un es posa a pensar en com va començar tot. En aquell dia en què vam anar al centre de la ciutat a visitar aquella vila tradicional reconstruïda. Ho recordeu? Doncs jo prefereixo ni pensar-hi, perquè de sobte m'adono que el temps ha corregut i, òstia, quan t'ho estàs passant tan bé això és una merda.
Per això: mort a la nostàlgia!! I a pensar en totes les coses que encara he de fer per aquí, i de les que us informaré... tan puntualment com sigui possible :P
Però abans, un record també per a en Young, el que ha estat el meu veí de davant fins ara, i que torna a casa seva perquè ja s'ha graduat. Potser també el recordareu, perquè us vaig dir que un dia va entrar a la meva habitació i em va regalar raïm, i també un mapa de Corea que ara em miro, sí, amb nostàlgia. M'adono a més, que segurament ell és el primer coreà que vaig conèixer. Una abraçada, doncs, i una foto de record.

dijous, de febrer 09, 2006

SARAGOSSA 6 - 1 REAL MADRID (aka REALÍSIMO)

Oeoeoeoe oeee oeee!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

diumenge, de febrer 05, 2006

JEJU-DO

Passo a relater-vos el que, com diu l'Alex, han estat les meves segones vacances dintre de les vacances (o subvacances) ;)

Aquest cop ha estat també a una illa, i hi vam anar a profitant que el dia 29 era l'any nou lunar, així que dilluns (el dia següent) era festa, i vam pensar que era el moment de fer una escapadeta. Fins allà hi vam anar la Yumi, la Maki i jo, encara que la Yumi se'n va anar a casa d'uns tiets, i un parell de dies després havia de rebre la visita del seu nòvio, que ha vingut a passar un mes aquí.

Jeju-do o l'illa de Jeju ("do" vol dir illa) està al sud de la península coreana, i tot i ser la més gran de les illes del país, la veritat és que és força petiteta. Tan petiteta que per a visitar-la tota no ens va caldre hostatjar-nos a diversos llocs, sinó que des de la capital (Jeju-si) cada dia fèiem excursions allà on fos, ja que a la part més allunyada de la illa s'hi podia arribar en una hora.
Així que ens vam estar en un hotel que ja havíem mirat abans d'anar, i que tenia l'avantatge de tenir internet a l'habitació! I això que era ben baratet: 30.000 won (uns 25€), encara que l'home va decidir fer-nos un descompte i ens ho va deixar per 25.000, i 20.000 els últims dos dies, a més de regalar-nos mandarines i unes pastetes d’any nou!

DIA 1

Ens vam planificar els llocs a visitar per zones: Nord, Sud, Est, Oest i centre. El primer va ser la costa Oest. Allà hi havia una platja, suposadament molt popular a l'estiu... però, és clar, èrem al gener. La veritat és que és millor anar a Jeju a la primavera o l'estiu.




Després vam menjar uns plats típics recomanats per la meva guia de viatge, i que, com no podia ser d'una altra manera, eren de productes de mar...



... i seguidament vam visitar un parc on hi havia "exposada" vegetació de tot el món (fins i tot unes palmeres de Les Canàries). Algunes d'aquestes plantes es troven en hivernacles, però el clima sub-tropical de l'indret permet tenir força espècies a l'aire lliure. També era interessant una cova formada per lava, perquè aquella és una zona volcànica.




També vam voler anar a un museu de la xocolata, però era massa tard, així que vam tornar a Jeju-si.

DIA 2

El segon dia la idea era visitar Hallasan, la muntanya més alta de Corea, que està al vell mig de l'illa. Vam pensar que la podríem veure bé des d'un monestir al peu de la mateixa. La muntanya no la vam veure, entre d'altres coses perquè estava ennuvolat, però el monestir estava força bé. L'autobús ens va deixar una mica al mig del no res, i per a anar fins el monestir havíem de caminar uns dos quilòmetres (tot i que un senyal de trànsit deia que eren 11!), però per sort vam trobar una família que anven en un minibus que, molt amablement ens van portar dins a dalt. Allà vam trobar neu, perquè hi havia ja una certa alçada. I estava tot una mica mort, cosa fins a cert punt normal, tenint en compte que es tracta d'un monestir, però vull dir que segurament a la primavera llueix més.







Després d'això vam anar a visitar un dels cràters de l'illa.




Per acabar aquell dia vam anar a una vila tradicional, que no és més que un poblet casi tan mort com el monestir, on les cases estan fetes amb pedres, fusta, fang i palla. D'aquests poblets n'hi havia també d'artificials (per exemple, al parc del dia anterior), però aquest era "autèntic".






DIA 3

Primer dia de l'any segons el calendari lunar que segueixen (paral·lelament amb el calendari internacional) països com Corea o la Xina. Aquest dia cal menjar una sopa tradicional (tokguk), fer una reverència als avis, i posar-se un vestit com el que vaig poder captar en aquesta nena fugaç.



Aquest dia va començar bé. Vam anar a la costa est per tal de pujar a una petita muntanya -també un volcà- anomenada "de la sortida del sol", perquè es troba a l'extrem oriental de l'illa. L'ascenció -per unes escales- va ser dureta, però des de d'alt es tenien bones vistes.
Després d'allò vam passejar una mica per la platja de sorra negra.





La cosa es va espatllar a partir d'allí. Volíem anar a una petita illa que hi ha allí al costat, però vam fer tard. Eren més de les tres, l'últim vaixell sortia a les quatre, i l'últim que tornava ho feia a dos quarts... De manera que no hi vam anar. Vam canviar els plans i la idea era anar a una altra vila tradicional, però una d'aquestes artificials. Quan ens disposàvem a agafar l'autobús la Maki es va adonar que s'havia deixat la cartera al lloc on s'agafaven el vaixells. Afortunadament una parella l'havia trobat i ens la guardàvem. Però el fet és que vam agafar un autobús que passava ja molt tard, i no tindríem temps d'anar a la vila. Tot i així hi vam pujar... i ens vam passar la parada. Una mica emprenyats vam tornar a Jeju-si, i ja no vam fer res de bo.

DIA 4

La nit anterior la Yumi ens havia enviat un missatge per si volíem anar amb ella i el seu nòvio a la muntanya Hallasan. El dia que se'ns va presentar, però no va ser el més indicat, perquè plovia i estava molt enboirat. Total, que aquesta vegada tampoc no vam poder veure res. El que sí que vam fer va ser una mica d'excurionisme per un camí en direcció al cim. Fins al capdamunt no s'hi podia arribar perquè estava massa ple de neu. I era una pena, perquè hi ha un llac que deu ser molt maco (altre cop, la primavera o l'estiu és un millor moment per a anar-hi). Encara que la caminada també va estar bé. El problema va ser que hi havia més neu de la que esperàvem, i el nostre calçat no era el millor. En acabar vam haver de comprar-nos un mitjos nous perquè els teníem xops. Em sembla que allí vaig agafar el refredat que encara arrossego.




La següent parada va ser al sud de l'illa, on hi havia unes cataractes. Eren força petitetes. La segona va ser una visita més interessant, perquè gairebé podíem tocar l'aigua que queia.




Al vespre vam sopar amb una de les tietes de la Yumi i dos cosins seus.

DIA 5

Aquest dia tampoc va ser molt interessant. El fet és que no calen tants dies per a visitar Jeju, potser amb tres n'hi ha prou. I com que no hi havia gran cosa més a veure vam anar a un parell de museus, més per la curiositat que ens causaven que per una altra cosa. Eren el Teddy Bear's Museum i un museu de la xocolata. El de l'osset Teddy encara tenia certa gràcia...



... però el de la xocolata no tenia res d'interessant, i ni posaré una de les quatre fotos que vaig fer.

Un cop fet això vam anar a vure l'estadi del mundial de futbol. Allà esperàvem que hi hauria botigues i demés com en el que hi ha a Seül. Però només hi havia un cinema... així que vam anar a veure una pel·li :) És una pel·li coreana titulada "L'home del rei", que està tenint molt d'èxit per aquí. No vaig entendre res del que deien, però l'argument era fàcil d'endevinar. Poca història.





I de tornada a Jeju-si.

DIA 6

L'últim dia -aquest- encara hi havia menys cosa a fer. No ens vam moure de Jeju-si, perquè a les cinc havíem d'agafar l'avió. L'única cosa d'interès era una roca a la vora del mar que té la forma del cap d'un drac. Aquí la teniu.



I ja està, perquè com que tampoc no ens trovàvem massa bé (pel refredat ja esmentat) vam decidir presentar-nos molt aviat a l'aeroport i dinar allà. Abans vam passar per l'hotel a recollir les coses, i li vam regalar una de les populars taronges de Jeju (molt bones i molt cares) a l'home de l'hotel per la seva amabilitat.

I, com sempre, us deixo aquí més imatges, començant per la "mascota" de l'illa, l'avi de pedra (dolharubang), que antigament era considerat un déu guardià.










I això és tot el que va donar de si aquest viatge. no sé si tindré ocasió de tornar a aquesta illa en una època més apropiada, però en tot cas la cosa ja va estar prou bé.
Per cert que darrerament estem molt viatgers, ja ho veureu. Aquest divendres la universitat ens organitza una excursió de tres dies a la ciutat de Gyeong-ju, on hi ha alguns edificis antics interessants. i la setmana següent, atenció, creuarem la frontera...
Continuarà ;)