dijous, de gener 05, 2006

TAIWAN



Un dels motius pels quals vaig decidir no tornar a casa per Nadal, era que volia aprofitar aquestes vacances per a fer turisme per l’Àsia, ara que hi sóc tant a prop. El que no tenia clar era quina seria la meva destinació. Això dependria, entre altres coses, de si trobava un company de viatge o no. Al principi semblava que tothom tenia els seus propis plans i per això vaig pensar de moure’m per Corea, que seria més facilet. Però com que a última hora l’Eszter i en Raphaël van trencar, ella ja no se n’anava al Japó amb ell, de manera que vam dir que podríem viatjar junts a algún lloc (us recordo que la Maki se n’anava a casa amb la seva família). Vam barallar opcions, com ara Shanghai, però finalment ens vam decantar per Taiwan, entre altres coses pel seu clima tropical. A més, la Sophia (la taiwanesa de la nostra classe) també se n’anava a casa, així que podríem trobar-nos amb ella allà i tindríem una guia.
L’Eszter va contactar amb un amic seu que treballa en una agència de viatges, i aquest ens va buscar uns bitllets a bon preu: 500$ l’avió d’anada i tornada.

En el post anterior ja vau veure que la nit del 24 al 25 de desembre vam fer una festeta, i que la vam acabar a altes hores de la matinada. Al dia següent jo em vaig aixecar passada la una de la tarda, i vaig dedicar la resta del dia a preparar les coses per a marxar de viatge, no al dia següent sinó a les dues de la nit d’aquell mateix dia! I és que el nostre avió sortia a les 9 del matí de Seül, o sigui que hi havíem de ser a les 7, i el viatge fins a la capital dura entre tres i quatre hores. Total que l’Eszter i jo vam dedicir agafar el primer bus que sortia cap allà. I amb allò es pot dir que va començar el…

DIA 1

L’autobús triga menys de l’esperat en arribar a l’aeroport i a les 5:30 ja hi som. Mentre esperem a què obrin l’oficina de Cathay Pacific Airways (la companyia amb què volem) fem un tomb per allà. Aprofito ara per a ensenyar-vos l’aeroport d’Incheon, ja que no ho vaig fer quan vaig arribar aquí.






El viatge dura unes tres hores, però amb el canvi horari arribem a Taiwan a les 11 del matí. La primera imatge que en tenim és la d’un munt de banderes taiwaneses a la façana d’una de les terminals, senyal inequívoca –i que veurem repetida– de la necessitat d’autoafirmació nacional que tenen aquesta gent (no vull ara fer una explicació de la història i la situació política de Taiwan, però us aconsello que us n'informeu perquè és bastant curiós).



Com acostuma a passar, l’aeroport no es troba a la ciutat (Taipei) sinó en una altra localitat a una certa distància, de manera que hem d’agafar un autobús que ens porta, ara sí, fins a l’estació central de Taipei, al cor de la ciutat. Allà no ens costa gens trobar un centre d’informació turística on ens informen sobre hotels barats i sobre algunes de les coses que tenim pensat visitar a la ciutat (horaris, etc.). L’hotel que agafem es troba a només cinc monuts de l’estació. És el més barat que trobem (15€ la nit = 550NT$, moneda taiwanesa), però està prou bé, ja que fins i tot té tele amb un munt de canals (la majoria en xinès o taiwanès, però també en anglès). I la veritat és que no ens hi vam estar gaire. Només entrar-hi ja en vam sortir per a anar a recòrrer la ciutat. Ja sabiém què volíem anar a veure perquè estava planificat des d’abans de marxar (la Sophia ens va recomanar algunes coses, i d’altres les vam trobar per Internet). La primera parada era l’espectacular memorial a Chang Kai-shek, un dels líders xinesos posteriors a la caiguda dels emperadors, i home que es va caracteritzar també per matar un munt de taiwanesos quan el seu govern es va haver de refugiar a l’illa fugint de Mao i els seus comunistes… A pesar d’això, mireu el que té muntat aquí.




Després d’això va ser hora de visitar un temple.






I vam acabar el dia al mercat nocturn, on ens vam atipar de tastar coses noves de menjar: fruites, pastes, gelats, carns…






Aquell dia vam anar a dormir aviat. A les 9 ja érem a l’hotel. I és que s’ha de tenir en compte que ens havíem passat la nit anterior viatjant sense dormir res, i tot el dia caminant per la ciutat.

DIA 2

El segon dia ens vam aixecar només relativament aviat, a les 9:30h. Vam agafar el metro per a anar a visitar un parell de palaus. Per cert, que només tenen quatre línies de metro, i dues d'elles van gairebé tota l'estona paral·leles. Ens havien dit que els trens funcionen sense conductor, però si això és veritat no debien ser els que vam agafar nosaltres.

El primer dels palaus no el vam poder visitar perquè estava tancat, però sí que vam poder passejar pels jardins que el precedeixen, on hi havia un munt de parelles acabades de casar fent-se fotos.



En el segon hi havia un museu d'objectes antics, el National Palace Museum, un dels, diuen, més grans museus del món, però on vam veure ben poca cosa. Entre elles, els de Falun Dafa fent-se publicitat, ja que a la Xina continental no poden. Encara no tinc massa clar qui són aquesta gent i quin paper juguen en la política xinesa.




De tornada al centre vaig poder veure de passada des del bus aquest edifici. És un espectacular hotel que, d'altra banda, no em cridaria tant l'atenció sinó fos perquè apareixia a la pel·li "Comer, beber, amar" de l'Ang Lee. Una pena no haver-hi pogut entrar.



Vam menjar una sopa de boniato i una altra cosa que no sé què debia ser en un restaurant a prop del nostre hotel.



Després, altre cop el metro per a anar a una exposició sobre la història de Taipei. Molt interessant.
Just abans d'això, havíem vist per primera vegada -a distància- el que és el meu edifici favorit de la ciutat, el "101", l'edifici més alt del món (de moment) amb 508 metres i 101 plantes (d'aquí el nom). Hi vam anar en sortir de l'exposició i ens vam afartar de fer-li fotos. Però aquí només us en poso un parell.




Aquell dia no vam pujar al mirardor que hi ha al capdamunt perquè era un dia ennuvolat -fins i tot havia començat a ploure. Però sí que ens vam passejar per les botigues que hi ha a les primeres plantes, i després vam continuar fent "shopping" en un altre del ¡6 o 7! grans magatzems que hi ha en aquella zona agrupats. Jo, com no, em vaig comprar unes quantes pel·lícules (un pack del Hou Hsiao Hsien), encara que no tantes com hauria volgut, perquè no totes tenen subtítols en anglès. Els preus dels DVD són iguals als nostres; però hi ha també la possibilitat de comprar VCD, que abunden i estan tirats de preu (es poden comprar fàcilment pel·lícules per 75 cèntims!!).




Les compres van seguir en un altre mercat nocturn, de camí del qual vam contemplar les llums i ombres de la ciutat.





Aquest segon mercat nocturn estava millor que el primer.





Al costat del mercat hi havia el riu, però la vista no era gaire interessant.
Després d'un dia tan mogut, vam tornar a l'hotel -aquest cop sí, tard- exhausts.

Ah, flipeu amb aquesta imatge de l'entramat de carreteres que atravessen la ciutat.



DIA 3

Matinem molt perquè hem de fer una petita excursió a un poble que hi ha a prop de Taipei per a visitar una antiga mina d'or. El tema de la mina en si a mi no em va intreressar gaire, encara que s'hi podien veure objectes com aquests.




El més interessant van ser les vistes de les muntanyes i de l'oceà Pacífic. Com que tornava a ser un dia plujós, els núvols creaven unes imatges molt romàntiques. La pena és que per altra banda aquests mateixos núvols no deixaven veure bé el paisatge. Els primers dies vam haver de patir una mica aquest temps -encara que podia tenir contrapartides. Taiwan és un indret molt plujós, però això no significava que fes fred. La temperatura cap dia va arribar a baixar dels quinze graus.




Aquest temps no ens havia permès el dia anterior pujar al 101, i per desgràcia va continuar. Però ocasions així es tenen poques vegades, i per això vam decidir de pujar-hi, tot i ser de nit quan vam arribar altre cop a Taipei, estar ennuvolat i haver de pagar 350NT$ (10€). Però és que aquest era l'últim dia que estaríem a la ciutat. La següent foto és el millor que vaig poder captar des d'aquelles alçades.



L'últim que vam visitar a Taipei va ser un altre memorial, en aquest cas a Sun Yat-sen, el pare de la revolució xinesa contra els emperadors. (Anècdota: preguntant pel carrer no hi havia manera que ens entenguessin quan ho pronunciàvem, i els hi dèiem "Is a chinese hero!", però ni amb aquestes)



Abans de tornar a l'hotel vam fer un darrer "shopping" (es troba a faltar, perquè a Jeonju no hi ha gaires llocs on fer-ho) a les botigues del metro. Altre cop vaig comprar pel·lis :P

DIA 4

Següent parada: el Parc Nacional de Taroko. Candidat al reconeixement de la UNESCO com a patrimoni de la humanitat, encara no ho ha aconseguit segurament per motius polítics. Era certament espectacular, i un tenia la sensació de trobar-se al mig de la jungla. Però no ens avancem, que encara hi hem d'arribar.
Ja al tren el paisatge era molt interessant: camps d'arròs i altre cop l'oceà Pacífic.




En arribar al poble on havíem d'agafar un autobús per a endinsar-nos al cor del parc, ens vam sentir com al mig del no res, com en un d'aquells pobles fantasma de l'Oest, però envoltats de vegetació (una mica com a l'Àfrica... encara que no hi he estat mai).




El problema va ser trobar la parada del bus en aquell poble (per dir-li d'alguna manera, ja que no era més que un seguit de cases i tendes amb una carretera al mig). Preguntant i preguntant vam descobrir on era, senyalitzada només per una banderola on hi deia Pelican Express, i el dibuix d'un pelicà. Al costat hi havia una tenda de galetes, on en vam comprar unes quantes mentre esperàvem, i així també ens vam guanyar l'ajuda dels propietaris, que van fer guàrdia a l'espera de l'autobús perquè no se'ns passés. En agraïment, els hi faig publicitat amb aquesta foto :D



Ja veieu que la cosa no està gaire ben organitzada per al turisme. Potser perquè és temporada baixa.
L'autobús ens va dur fins a un punt on hi havia un hotel i algunes botigues i petits restaurants. L'hotel costava ni més ni menys que 150€ la nit. Afortunadament també hi havia allà un parador muntat per alguna associació catòlica (sí, a Taiwan també), on vam poder allotjar-nos per 600NT$ (50 més que a l'hotel de Taipei, a pesar que a l'habitació no hi havia lavabo i el lloc estava una mica desastrat; això sí, hi havia una capella per a resar).
Com l'altra vegada, vam deixar les coses i ens vam posar en camí, recorrent les gorges al llarg d'un bon troç.






La zona central de Taiwan, o allò que no són les grans ciutats, situades a la costa, és el territori dels indígenes de l'illa. Es tracta de gent d'ètnia no xinesa, i són els primers habitants de l'illa. Resulta curiós veure com la seva cultura -avui dia, pel que vaig poder constatar, ja només reduïda a ser una atracció turística- és molt semblant a la dels indis d'Amèrica, a pesar de l'enorme distància que els separa (sabieu que Califòrnia està més lluny dels països de l'Àsia Oriental que no pas Catalunya?). Mireu aquests objectes sinó.




A la nit, com que aquí no teníem tele, vam mirar una pel·li que l'Eszter tenia al seu ordinador. Un bodrio amb la Jennifer López...

DIA 5

La següent estació del nostre viatge és un altre parc natural, però abans d'anar-hi acabem de visitar el que ens queda de Taroko, que és una pagoda que hi ha al costat d'on ens estem.




A les 11 sortia l'únic autobús que ens havia de treure d'allà pel cantó que ens interessava (altre cop males infraestructures). El bus, però, no anava fins allà on nosaltres ens dirigíem -un llac anomenat el Llac del Sol i la Lluna-, de manera que el conductor ens va ajudar a trobar un altre transport al final de recorregut. La cosa va ser una mica estranya, perquè qui ens va portar van ser dos paios amb la seva furgoneta, cobrant-nos, a més, un dineral (400NT$ a cada un, encara que al principi ens en demanaven 500). Conduien, per a més inri, a tota velocitat per aquella carretera de muntanya plena de corves. Feia una mica de por, però el paisatge era maco i t'hi podies distreure. El que va tenir de bó va ser que aviat hi vam ser, i just a temps per a agafar un altre autobús que, aquest sí, ens portaria fins al llac.





Quan finalment vam haver arribat al llac, a la parada de l'autobús hi havia una dona d'un hotel que buscava clients. Al principi ens va dir que 800 per una habitació, però al final ens la va deixar per 500 :P
Era tard, així que la passejada que vam fer va ser curta. Però vam poder veure un parell de coses interessants: una plantació de te (just abans, en una botiga de tès ens havien convidat a veure'n) i un preciós paisatge.




Anant després per la ciutat vam trobar un punt d'informació turística, i tot i que ja tancava, l'home ens va atendre molt amablement, explicant-nos el que podíem fer al dia següent als voltants del llac, consultant els horaris d'autobús i tren per a marxar-ne, i fins i tot posant-nos un vídeo sobre el llac. Poso una foto també per a donar-li les gràcies :)



No vam poder fer res més aquell dia.

DIA 6

L'últim dia de l'any; però simplement un dia més del viatge per a nosaltres. Ja veureu que el pas al 2006 no va ser gaire emocionant.

De bon matí vam anar a caminar al voltant del llac, amb l'objectiu de veure un gran temple i una gran pagoda que hi ha a l'altre costat d'on ens estàvem. En sortir de l'hotel li havíem deixat una nota a la propietària dient-li que vindríem a recollir les coses sobre les 12, perquè no era plan d'anar carregats amb les motxilles (més després de les compres que havíem fet a Taipei :P ). Al final vam tornar a la 1, però no hi va haver problema.

Primer vam arribar al temple. Dedicat principalment al Déu de la Literatura, a qui antigament tots els aspirants a funcionaris anaven a pregar quan era hora de fer els exàmens (encara avui els estudiants s'hi encomanen), i on també hi ha una estàtua de Confuci. Per desgràcia la boira va aparèixer just en aquell moment, tot i que el dia se'ns havia presentat assoleiat per primera vegada, i ens va privar de la vista del llac des d'aquell punt.





En continuar la boira es va espessir, però al cap de poc es va aixecar i va brillar el Sol, que ja ens acompanyaria durant la resta de la nostra estada a l'illa.
Tot i que la idea era seguir fins a la pagoda, quan ja portàvem uns dèu quilòmetres vam arribar a un poble, i allà vam decidir agafar un autobús per a fer la resta del recorregut. Així vam arribar a la pagoda, i el cert és que va ser espectacular.




Encara vam veure un altre petit temple, però crec que no cal entretenir-s'hi.

Ara tocava encaminar-se a Kaohsiung, la segona ciutat en importància del país (o de l'illa, o digues-li com vulguis), on hi havia la nostra amiga Sophia. Com sempre la cosa va ser complicada: primer un autocar, després un tren i per acabar un altre tren. Però hi vam arribar, i allà mateix a l'estació ens esperaven la Sophia i el seu nòvio, en Mr. Park, que treballava a l'oficina d'afers internacionals de la universitat, i era el nostre principal interlocutor (parlo en passat perquè des d'aquest any nou ha deixat aquesta feina perquè estava fart de ser un administratiu).



El primer que vam fer va ser anar a casa de la Sophia, on ens van donar de sopar... aleta de tauró. Però això no és res, perquè després vam anar al mercat nocturn i vam menjar coses com gelat fregit... i serp (un plat amb la pell, que està molt bona, i una sopa amb la carn). En aquesta foto en tinc la prova.



I s'acostava l'any nou. A ells semblava que els importava bastant poc la cosa (allí se celebra més l'any nou lunar, que és a finals de gener), perquè fins que nosaltres no els vam preguntar on podíem anar a celebrar-ho no van comentar-ne res. Vam acabar a una d'aquestes concentracions massives al carrer en una mena de parc, uns dèu minuts abans de les 12. Estava molt fosc i hi havia molta gent, o sigui que no sé ben bé com era allò. Només sé que, de sobte, des de l'escenari muntat a força distància de nosaltres, va començar el compte enrere. 10, 9... 1... Ja havíem entrat al 2006!!



Després d'això vam anar directament a l'hotel, o sigui que no hi va haver gens de celebració.
Per cert que l'hotel era del tiet de la Sophia, i ens hi vam estar gràtis :P

DIA 7

De Kaohsiung vam veure ben poca cosa durant aquests dies, perquè la Sophia ens va portar a visitar altres llocs. (Després ja posaré tres o quatre imatges de la ciutat per tal que us en feu una idea) Aquest primer dia de l'any vam anar a una ciutat anomenada Tainan, on vam visitar alguns edificis, curiosament tots relacionats amb l'estada o la influència dels europeus a l'illa, i on feia molta calor! Els edificis van ser tres fortaleses, dues construides pels holandesos al segle XVII (Chikan Tower i An-Ping Fort) i l'altra pels mateixos xinesos però en estil francès (Eternal Castle).





I després del turisme vam anar a sopar a casa de la tieta de la Sophia, on tota la família estava reunida. L'ocasió era especial, no perquè hi fóssim l'Eszter i jo -que també-, sinó perquè havien de conèixer -i examinar- el nòvio de la Sophia. Aquí té molta importància això de conèixer els pares de la parella, i és senyal que la cosa acabarà en matrimoni ben aviat. Es veu que la família de la noia ha de donar la seva aprovació amb quatre vots en favor del noi, el més important i definitiu dels quals és el del pare. A en Park ja li van avançar el seu "sí" dos dels tiets, així que sembla que no tindran problemes. Crec que per a en Park va anar bé que nosaltres estiguéssim allà, ja que les mirades no només estaven concentrades en ell. Ens van dispensar molta atenció, convidant-nos a menjar de tot i molt del que havien preparat, que era moltissim. Altre cop he de treure a col·lació "Comer, beber, amar", perquè l'escena en què em trobava era igual.




Acabat el sopar l'Eszter i jo vam anar pel nostre compte -i per darrera vegada- al mercat nocturn, entre altres coses perquè li havíem de comprar un regal a la Sophia, que finalment van ser uns guants (ella n'estava buscant) per a protegir-se del fred quan tornés a Corea!

Darrer apunt del dia: a la tele feien una pel·li sobre la vida de Bruce Lee.

DIA 8 (i últim)

En realitat l'últim dia va ser el següent, però ens el vam passar viatjant, així que aquest és l'últim en què vam veure coses.

Primer vam anar a veure una universitat que està al costat de la platja! Ja els vaig dir que si això ho tinguéssim nosaltres, i amb aquest clima tropical durant tot l'any, ningú estudiaria. Mireu sinó el que tenen els estudiants al seu abast.




Després vam agafar un petit vaixell que ens va dur en cinc minuts a una també petita illa. La cosa no va tenir molta història, la veritat, a banda d'una vista general de l'"skyline" de la ciutat, amb el qual aprofito i us poso alguna foto més d'aquesta Kaohsiung.





Aquella nit ens vam fotre l'última gran comilona abans de tornar a la dura realitat de la residència coreana. Tot van ser productes de mar (entre els habituals, també granotes i caragols), en un restaurant amb la família altre cop al complet, encara més que l'altra vegada.

Una passejada a la vora del riu van ser els darrers instants del nostre viatge.



DIA 9 (sense història)

Tot el dia viatjant. A les 10 del matí agafem un autobús que ens porta fins a un lloc on n'hem d'agafar un altre per a anar a l'aeroport; llavors l'avió; i un cop a Corea, un altre autobús fins a Jeonju; i allà un taxi fins a la residència, on vam arribar a la 1 de la matinada.
Quan vam marxar de Taipei estàvem a 25º; en arribar a Seül a -2º... Toca adaptar-se altre cop!

MÉS IMATGES

Durant aquests nou dies vaig arribar a fer 700 fotografies. L'Eszter s'havia endut amb ella el seu ordinador portàtil, de manera que cada nit hi descarregàvem les fotos, i això va fer que no tinguéssim gaire mesura a l'hora de fer-ne. M'agradaria que les poguessiu veure totes, però de moment això no pot ser. No em resisteixo, però, a posar-ne aquí algunes més que crec que us agradaran. Qualsevol petició també serà escoltada.




























I aquesta darrera imatge és per a desitjar-vos a tots un Feliç Any Nou (que és el que està aquí escrit en caràcters xinesos).

3 Comments:

At dissabte, de gener 14, 2006, Blogger Méliès said...

Joder Jordi, quina enveja que em fas!!! Les fotos són al·lucinants... Escolta m'estic pensant fer-te una visita aquest estiu quan tingui vacances (juliol o agost). Que encara hi seràs? Bueno, també t'he de dir que m'hauré de mirar els preus dels bitllets pq ja m'imagino que deuen ser quite inaccessibles... Per cert, encara que ja saps que el teu blog no me'l miro tan sovint com voldria, t'he de dir que la meva mare hi està enganxada! (I la meva tieta també s'hi afegeix de tant en tant), així que de vegades, encara que no ho miri, ella m'explica coses!
Ahir van fer Apocalypse Now Redux per LA2 i ni tan sols vaig poder acabar-la de cansada que estava... I de cine ben poc últimament. MATCH POINT que està bé, però s'allunya una míca del típic estil Woody Allen (que per altra banda, què vols que et digui, ja tocava). Ah! I han tret PickPocket de Bresson a la FNAC. Si vols que te la compri envia'm un mail. Molts petons.

 
At dilluns, de gener 16, 2006, Anonymous santi said...

bones jordi, impressionants fotos... quin luxe de viatge per cap d'any, quina enveja sana!! ara a veure si escrius sobre la tornada a corea, depressió? exàmens? per quan una escapada a prop de corea del nord?? per cert, quina canya de fotos al parc natural!! jo en vull més, si me les pots passar al meu correu... ah, no dius res dels 17 partits seguits del barça guanyant que t'estàs perdent.... :p

 
At dissabte, de gener 21, 2006, Anonymous Anònim said...

Hooola Jordi, soc en Marc. Em perdo una mica per aqui dins, aixi que et demano disculpes per aquesta pinta de despistat que porto. Ja em vaig llegir tot el teu reportatge, es una currada. En fi, no se, records des d'Alemanya, que d'aqui a mitja hora tocare en un concert de musica moderna d'alumnes de composicio de la Folkwang (Folkwang es el nom propi de l'escola) i hi ha cada composicio mes rara... N'hi ha una que cinc persones es dediquen a bufar a dins del piano de cua, el director va dirigint per ningu, el pianista no toca re, la cantant fa un NA! al cap d'una estona i hi ha un clarinetista que es passa l'estona mirant el faristol. El millor es que tots acaben marxant sense dir res (el director tambe) i al final el pianista (que durant tota l'estona no ha fet res), saluda al public, i se'n va. Impressionant. Be, tot aixo no te res a veure amb Corea, pero posat's que t'escric... Cuida't molt

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home