dimecres, de gener 04, 2006

NADAL A COREA

En primer lloc demano disculpes -tens raó Santi- perquè fa temps que no escric res al blog. Hauria d'haver parlat de com es passa el Nadal aquí abans... i de fet volia fer-ho, però és que vaig anar de viatge cap a Taiwan tot just el dia 25 a la nit, i amb les presses i el nervis de preparar-ho tot per a marxar no vaig pensar-hi. Ho faré ara, doncs, i de passada obrirem boca per al plat fort que serà la narració de l'estada a Taiwan, que espero que tindré enllestida en un o dos dies (és que hi ha moltes coses a explicar i moltíssimes fotos entre les que seleccionar).

Com que aquí, ja us ho he dit, hi ha molts cristians (i són dels que van a missa i s'ho creuen de veritat), el Nadal és força important. Però al contrari que nosaltres, ells l'entenen com el dia de Nadal propiament dit, i no com l'espai de l'any que va del 24 de desembre al dia de reis. El dia de reis no saben ni el que és (de fet, és una cosa que es fa a pocs llocs, un d'ells les Filipines, per cert, suposo que per influència de la colonització espanyola).
Als carrers, per suposat, hi ha pares Noel i avets adornats -encara que no tant com a casa nostra-, però això ja forma part de la globalització consumista.
Una altra cosa diferent és que el dia de Nadal no es passa amb la família, sinó amb els amics o amb la parella (per a reunions familiars ja tenen el Chuseok, us en recordeu?); cosa que nosaltres vam seguir al peu de la lletra (és clar, no podíem fer una altra cosa!), de manera que vam muntar una festeta. Abans, però havíem tingut l'última classe de l'any i, com és de llei, ens la vam passar menjant i cantant "Jingle Bells" en coreà.



Pel que fa a la festa, la vam muntar al local no anàvem a fer les manualitats de paper, i que molt amablement la seva propietària ens va cedir per tal que poguèssim disfrutar del Nadal nosaltres també. Bé, poca cosa més puc dir: vam menjar, beure, cantar, ballar, jugar (endevinar les paraules, el limbo, etc.)... I fins les tantes de la matinada.