divendres, de desembre 02, 2005

EL COREÀ

Aprofitant que ahir vaig fer un examen de coreà (no podia ser d'una altra cosa perquè això és l'únic que estic estudiant aquí :P ), parlaré una mica de l'idioma.
Tot i que jo el vaig estar estudiant ja a l'Autònoma durant un semestre, la veritat és que no m'hi vaig esforçar gens, i en arribar aquí l'únic del que era capaç era de llegir l'alfabet coreà, i no del tot. Òbviament això va ser el primer que ens van ensenyar, i la veritat és que no costa massa. Es tracta d'un alfabet fonètic, com en nostre, que es diu Hangul, i que està format per 14 consonants i 8 vocals. Com dic, no és difícil aprendre a llegir-lo, i en una setmaneta ja tothom ho dominava. Durant aquests primers dies és cert que jo vaig tenir un cert avantatge, perquè ja sabia de què anava la cosa. Però m'ha durat poc, perquè de seguida els xinesos ens han passats a tots al davant. Ells tenen la sort que moltes paraules del coreà (he sentit que un 70%!) provenen del xinès, de manera que sonen molt semblant i no els costa gaire memoritzar-ho. Això sí, la gramàtica coreana ens resulta estranya a tots... excepte a la Maki, perquè és gairebé calcada a la japonesa. Us poso un exemple de com estructuren les frases els coreans. Per a dir "Si tenim temps anirem a la muntanya", diuen "Temps tenir si muntanya anar" (i a això cal afegir una marca de subjecte darrera de "temps" i una de lloc darrera de "muntanya").
El principal problema, però, per a l'aprenentatge és la falta d'un bon mètode d'ensenyament dels professors. L'Eva diu que és generalitzat, que no s'ha creat encara un mètode apropiat per a l'ensenyament del coreà (potser perquè no fa gaire que s'ensenya a estrangers, i tampoc n'hi ha gaires d'interessats). Seria difícil explicar allò que els falla -tan difícil com crear un bon mètode-, però la sensació a classe -sobretot al principi, suposo que perquè al final t'hi acostumes- és de caos. No s'ensenyen les coses amb ordre ni establint bones prioritats (hi ha una greu manca de gramàtica). Tenim uns llibres que al començament ni utilitzàvem -i ara a mitges. I "para colmo de males", els professors ni tan sols parlen anglès!, amb la qual cosa de vegades no és possible entendre les seves explicacions, i al final ni t'atreveixes a preguntar.

Entre les coses que més costen, a banda de la gramàtica, hi ha el fet que existeixen diferents maneres de parlar en funció de la formalitat de la situació en què et trobes. Així, si estàs parlant amb un amic conjugues els verbs d'una manera, i si parles amb un professor ho fas d'una altra (de fet, la manera formal de parlar s'utilitza amb totes aquelles persones més grans que tu, encara que només ho siguin per un any!!). I hi ha també un parlar intermig.
En canvi, la pronunciació del coreà és relativament fàcil, sobretot per a un catalanoparlant, ja acostumat, per exemple, al so suau de la "j" o la "z".

Us poso unes fotos de les nostres classes.






Pel que fa al meu examen... ni bé ni malament :P