dissabte, de desembre 17, 2005

NOU "ROOMMATE"

El curs ha acabat per als coreans. Aquí es comencen les classes a finals de febrer i s'acaben... doncs ara, a mitjans de desembre. Per a nosaltres, però, la cosa diferent. Per als del programa IFR, i per a la majoria d'estrangers que estan aquí fent postgraus, doctorats... aquest calendari no compta. En concret pels de l'IFR les vacances començaran el dia 22 d'aquest mes i fins el 9 de gener. Però d'això ja en parlarem.

El final de les classes regulars també ha tingut un efecte en nosaltres, ja que ha fet variar un tant el nostre entorn. Aquí a la residència, a banda d'haver-nos quedat més sols, hi ha hagut una reestructuració de les habitacions. Aquells que tenien un company d'habitació coreà, com que aquest ha marxat, ara tenen un nou company (molts d'aquests nous inquilins provenen d'altres edificis, que ara quedaran buits fins el febrer, i així se n'estalvien la calefacció). El meu company, com sabeu, era del Nepal, però també ha marxat. No és que hagi tornat al seu país, sinó que s'ha cansat de viure a la residència, i amb tres nepalesos més s'han buscat un pis de lloguer fora de la universitat. Ara podran entrar i sortir quan vulguin, dutxar-se amb aigua calenta quan els hi vingui de gust...

Total, que ara jo també tinc un nou company d'habitació. Encara que només fins al febrer, quan tornarà a l'edifici número 1, on era fins ara. El seu nom és Chung, i és del Vietnam. Encara no el conec gaire. No parla gaire, però sembla bon noi. La meva sort és que aquest també es passa el dia al laboratori (en el seu cas, de biologia). Ahir, per exemple, quan jo em vaig llevar a les nou ja no hi era, i no va aparèixer fins les 0:30... i es va posar a estudiar durant tota la nit! I jo aquí rascant-me la panxa... A veure si penco una mica més :P

M'adono que no us he posat mai una foto d'en Kumar -l'anterior "roommate" que he tingut. Així que aquí la teniu. Està a la nostra habitació amb un amic. Ell és el de la dreta.



I aquest és en Chung.

dilluns, de desembre 12, 2005

AQUESTA SETMANA

Està fotent un fred que pela! Tant, que la neu que va caure el cap de setmana passat, encara no s'ha fos del tot. I com que aquesta nit ha nevat una mica, doncs encara n'hi ha més. Jo he estat malalt aquest dies i no he anat gaire a classe. Simplement m'he estat a la meva habitació llegint, estudiant una mica i mirant pel·lis (m'estic baixant uns quants episodis d'Star Trek).

El cap de setmana, però ja estava millor i he sortit. El dissabte vaig anar amb l'Eszter i el Raphaël (que la setmana anterior havien tallat, però que ara sembla que tornen a sortir... c'est l'amour) a un museu del paper que hi ha en una fàbrica de paper al mateix Jeonju: Pan Asia Paper Museum. No és gaire gran, però està bé. S'hi parla de la història del paper (per una vegada hem sentit parlar de coses que passen -o han passat- fora de Corea, i en anglès!), i hi ha algunes mostres de gran antiguitat.








Després vam anar al centre a donar una volta, i vam sopar en una pizzeria. Aquí podeu veure el principal carrer / zona comercial. Sembla que estigui decorat especialment per al Nadal, però quan vam arribar aquí a l'estiu ja tenia aquestes llums.



A banda d'això he anat un parell de vegades al DVD Room amb en Raphaël. Primer vam veure "Assault on Precinct 13", un "remake" de l'original del Carpenter. I ahir una coreana sobre un "psycho-killer". Prescindibles les dues...

I algú es preguntarà on és la Maki. Doncs ha estat a Seül amb la seva mare i la seva germana que l'han vingut a visitar. Per Nadal serà ella qui vagi al Japó, i jo me n'aniré... a Taiwan!! Sí, sí. L'Eszter i jo ja hem comprat els bitllets. Però això és una història que ja arribarà :)

dilluns, de desembre 05, 2005

NEVA!!

Un breu "post" només per a dir-vos (i ensenyar-vos) que ha nevat. Va començar el dissabte sobre les dues de la matinada i va seguir tot el diumenge. Avui ja fa sol i la neu s'està desfent una mica, però diu la previsió del temps que deprés hi tornarà. A veure si és veritat!
Jo el diumenge ja vaig anar a comprar-me un bon abric per a l'ocasió, que ara fot molt fred però diuen que això no és res comparat amb el que ha de venir.
Com a curiositat, el Sumon i la Sumi (els de Bangladesh) i la Yoli (la de Filipines) han tocat la neu per primera vegada a la seva vida.









divendres, de desembre 02, 2005

EL COREÀ

Aprofitant que ahir vaig fer un examen de coreà (no podia ser d'una altra cosa perquè això és l'únic que estic estudiant aquí :P ), parlaré una mica de l'idioma.
Tot i que jo el vaig estar estudiant ja a l'Autònoma durant un semestre, la veritat és que no m'hi vaig esforçar gens, i en arribar aquí l'únic del que era capaç era de llegir l'alfabet coreà, i no del tot. Òbviament això va ser el primer que ens van ensenyar, i la veritat és que no costa massa. Es tracta d'un alfabet fonètic, com en nostre, que es diu Hangul, i que està format per 14 consonants i 8 vocals. Com dic, no és difícil aprendre a llegir-lo, i en una setmaneta ja tothom ho dominava. Durant aquests primers dies és cert que jo vaig tenir un cert avantatge, perquè ja sabia de què anava la cosa. Però m'ha durat poc, perquè de seguida els xinesos ens han passats a tots al davant. Ells tenen la sort que moltes paraules del coreà (he sentit que un 70%!) provenen del xinès, de manera que sonen molt semblant i no els costa gaire memoritzar-ho. Això sí, la gramàtica coreana ens resulta estranya a tots... excepte a la Maki, perquè és gairebé calcada a la japonesa. Us poso un exemple de com estructuren les frases els coreans. Per a dir "Si tenim temps anirem a la muntanya", diuen "Temps tenir si muntanya anar" (i a això cal afegir una marca de subjecte darrera de "temps" i una de lloc darrera de "muntanya").
El principal problema, però, per a l'aprenentatge és la falta d'un bon mètode d'ensenyament dels professors. L'Eva diu que és generalitzat, que no s'ha creat encara un mètode apropiat per a l'ensenyament del coreà (potser perquè no fa gaire que s'ensenya a estrangers, i tampoc n'hi ha gaires d'interessats). Seria difícil explicar allò que els falla -tan difícil com crear un bon mètode-, però la sensació a classe -sobretot al principi, suposo que perquè al final t'hi acostumes- és de caos. No s'ensenyen les coses amb ordre ni establint bones prioritats (hi ha una greu manca de gramàtica). Tenim uns llibres que al començament ni utilitzàvem -i ara a mitges. I "para colmo de males", els professors ni tan sols parlen anglès!, amb la qual cosa de vegades no és possible entendre les seves explicacions, i al final ni t'atreveixes a preguntar.

Entre les coses que més costen, a banda de la gramàtica, hi ha el fet que existeixen diferents maneres de parlar en funció de la formalitat de la situació en què et trobes. Així, si estàs parlant amb un amic conjugues els verbs d'una manera, i si parles amb un professor ho fas d'una altra (de fet, la manera formal de parlar s'utilitza amb totes aquelles persones més grans que tu, encara que només ho siguin per un any!!). I hi ha també un parlar intermig.
En canvi, la pronunciació del coreà és relativament fàcil, sobretot per a un catalanoparlant, ja acostumat, per exemple, al so suau de la "j" o la "z".

Us poso unes fotos de les nostres classes.






Pel que fa al meu examen... ni bé ni malament :P