dilluns, de novembre 21, 2005

EUFÒRIA

"Els ordinadors tenen raons que la raó no pot comprendre". Aquesta frase -que imita aquella que parla dels assumptes del "cor"- la vaig poder llegir a la pissarra d'un dels laboratoris d'informàtica (on estudia en Raphaël), i la veritat que expressa l'he poguda patir aquest cap de setmana. Tot es va conjurar en contra meva per tal que no pogués sentir l'antològica victòria del Barça al Bernabéu fins el diumenge al vespre (hora meva).
Dissabte no hi va haver manera de sentir Catalunya Ràdio en directe a través d'Internet, i el diumenge la connexió no funcionava no sé perquè (ara ja ho fa, però tampoc en sé el motiu...), així que vaig passar tota una odissea fins que vaig poder sentir el partit (després de baixar-lo d'un altre ordinador i portar-lo al meu amb un "pendrive"). I després de sentir-lo no vaig poder enviar cap e-mail, ni trucar els meus pares ni a la fanàtica de la meva tieta per a celebrar-ho! Bé, tant se val, perquè el més important és que el Barça va fer Història, i no m'importa pagar el preu de "perdre-m'ho" per tal que això passi.
Escric "perdre-m'ho" entre cometes perquè tampoc és que no m'assaventi de res. Escoltar el Barça per Catalunya Ràdio és una cosa que no només faig habitualment a casa, sinó que és plenament satisfactòria. No negaré que m'encantaria veure els gols (per cert, algú sap com podria fer-ho?), però sentir-los narrats pel Puyal és una experiència ja insubstituïble.
Total, que estic molt content, i que tot i que per aquí no sembla que es visqui gaire el tema, avui em posaré la samarreta del Barça, encara que no es veurà gaire, perquè com que fa fred ha d'anar per dintre...

El "post" d'avui és curt perquè aquesta setmana no hi ha hagut res remarcable, i només volia fer-vos partíceps de la meva alegria per aquest tema.
Bé, sí que hi ha una cosa interessant. Divendres en Raphaël i jo vam sortir per la nit (les nostres respectives parelles no es trovaben gaire bé), i després d'anar a prendre alguna cosa a un bar, vam anar a un "DVD Room". Es tracta d'una mena de vídeoclub en què veus la pel·li allà mateix en una sala privada amb una pantalla enorme i amb un munt d'altaveus. Com un cine privat, vaja (de fet, era tan car com el cine). Com moltes d'altres coses per aquí estan oberts les 24 hores del dia, i això s'explica perquè molta gent aprofita aquests llocs per a fer altres coses a banda de veure pel·lícules en la intimitat que se'ls dispensa... En Raphaël i jo, però, sí que vam anar només a veure una pel·li, que va ser "Pirates of the Caribbean", que jo no havia vist, i que trobo que està força bé. Vam sortir d'allà a les quatre de la matinada.

1 Comments:

At dimecres, de novembre 23, 2005, Anonymous Alex said...

Eps!!! Jo vaig tenir la sort de poder veure el partit. Vai a anar a ca el Pike, i el vem veure allí (pagant religiosament, per PPV). Pero va valdre la pena, oi tant! Feia temps que no gaudia tant en un partit. De dibuixos animats, vaja, increible. Busca'l a l'emule o algo, que segur que hi es.

Pos res, que segueixis passan-t'ho bé per allí dalt (i a la dreta), que segur que malament malament no t'ho passes ;)

Per cert, el Dídac se n'ha anat a viure a Albacete, a participar en un negoci amb un Bar musical amb son tiet... ja podria montar un blog ell també! (onpunyetesesalbacete.blogspot.com?) ;)

Pos res, lo dit, a passar-ho bé i ens llegim :)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home