dimarts, d’octubre 04, 2005

SEÜL (1a VISITA)

Aquest darrer cap de setmana ha tornat a ser de tres dies aquí a Corea. Dilluns era la diada nacional. Segons la tradició és el dia en què la península va ser creada, i evidentment va ser festa. De manera que vam decidir que aquesta vegada sí aprofitaríem per anar a la capital, Seül. L'ocasió anterior, durant Chuseok, vam pensar que era millor no anar-hi perquè molta gent hauria marxat a veure la família i no la veuríem en plena ebullició. Aquesta vegada sí que la vam veure en tot el seu esplendor, i vaja si la vam veure. Resulta que estaven de celebració per la innauguració d'un riu (o més ben dit, d'un passeig per on passa el riu) i hi havia fins i tot més gent del normal, ens van dir. Però anem per parts.

El dissabte pel matí en Raphael, l'Eszter (que ara s'han convertit en parella de fet), en Tong i jo, ens vam dirigir a l'estació d'autobusos. En principi havia de venir amb nosaltres la Maki, la noia japonesa, però el dia abans s'havia posat malalta després de l'excursió que vam fer sota la pluja, i que ni em molesto a comentar perquè no va tenir gaire història. Es tractava d'una fira de menjar on espodien veure aliments de tot corea i alguns intruments tradicionals per a tractar-los. Hi havia també concerts, però amb la pluja va quedar tot aigualit.
Un noi indi, l'Atul, va dir que potser es reuniria amb nosaltres el diumenge, però al final em va enviar un missatge al meu flamant mòbil (obtingut molt oportunament, perquè ens va ser de gran ajuda) dient que no podia venir.

De manera que vam agafar l'autobús i cap a Seül. En poc més de dues hores i mitja hi vam ser, i llavors la qüestió va ser trobar un motel baratet per a deixar-hi les motxilles i començar a visitar la ciutat. Mentre buscàvem una oficina d'informació turística on ens poguessin ajudar en aquest sentit vam poder veure alguns carrers comercials.







Finalment vam trobar el punt d'informació i vam aconseguir l'adreça d'un motel baratet: "només" 15 euros per persona i nit. Allà, com no, coneixeríem gent de diversos llocs: un de Singapur, que molt amablement ens va donar informació sobre coses que podríem visitar; un suecs; uns israelites...
Abans però d'anar-hi vaig contactar amb el meu amic Sun-pyo, a qui vaig conèixer l'any passat quan va venir a estudiar un any a Barcelona (el que estic fent jo, però a la inversa, vamos). Ell i la seva novia ens van dur fins a l'hotel, i després ens vam trobar amb uns amics seus i vam anar a sopar a un restaurant... italià. En Tong va probar el menjar italià per primera vegada a la seva vida (encara que va demanar un plat que tenia arròs) i, és clar, li va agradar.
Aquí ens podeu veure a tots (menys a l'Eszter, que feia la foto).






Després de sopar vam deixar el coreans, i ens en vam anar a veure la torre de Seül. Llàstima que estava tancada per reformes i no hi vam poder pujar. Però sí que vam anar fins a la muntanya on es troba, i des d'on també hi ha bones vistes de la ciutat. Hi havia, a més, una boira molt maca.






El dia següent va ser el veritablement intens. Vam visitar dos palaus, un de petitet i un altre que era el més important de la ciutat. Deixo que les fotos parlin per si mateixes...








Com a curiositat, resulta que en el segon dels palaus estaven rodant un anunci sobre taekwondo per a la CNN, i ens van demanar de sortir-hi fent d'extres, però vam dir que no, perquè hauria suposat perdre tot el dia. Qui sap si vam deixar passar el nostre passaport a la fama...
Després vam anar a un conegut mercat d'electrònica, i definitivament vam comprobar que aquí aquestes coses no són més barates que a casa nostra (és a la Xina on ho són, i molt). Una altra anècdota és que regatejant en Raphael va aconseguir que un MP3 Sony d'una Giga passés de 265 dòlars a 145. Com que li segui semblant molt car va anar a una altra botiga i els va dir que els del costat li venien per 145. No s'ho van creure, i li van dir que anés a comprar-lo i si era veritat ells li tornarien els diners. Al final ells mateixos li van donar els diners per tal que anés a comprar-lo (en Raphael no pensava pagar-ho de la seva butxaca davant el risc de que no li tornessin), però el de l'altra botiga li va dir llavors que havia exhaurit les existencies.
Vam sopar en un japonès, i després vam estar buscant un bar amb música en directe (jazz preferiblement), però no el vam trobar, ni tan sols amb l'ajuda d'un noi i una noia que ens van acompanyar -tot i que ells anaven en una altra direcció- a un lloc que coneixien, però en ser diumenge no hi havia ja música.
Vam anar llavors al metro amb la intenció de tornar al motel, però de fet allò va ser l'inici d'una llarga nit... El metro estava tancat (eren poc més de les 11!), i ens vam trobar amb dos austríacs i un danès (que estaven allí unes setmanes, treballant per a una emrpesa de telefonia) que també anaven a tornar a casa. Com que de totes maneres ja hauríem d'agafar un taxi vam decidir anar a prendre unes copes. I vaja si en vam prendre! Vam estar bevent "soju", un licor coreà. I només afegiré aquí que no recordo bastantes de les coses que van passar a partir de llavors... Aquí ens podeu veure al bar. Al nostre costat hi havia una festa d'aniversari, amb tota la gent també bastant borratxa. Ja us podeu imaginar l'espectacle que vam muntar tots plegats.



Al dia següent em vaig despertar amb mal d'estòmac, però curiosament sense ressaca. Tots estàvem bastant fotuts, i vam decidir no anar a visitar res més (havíem dit el dia anaterior d'anar a una fortalesa que està a les afores de la ciutat) i tan sols anar una mica de tendes abans d'agafar l'autobús cap allà a les sis o les set.
Entre altres llocs vam ser a uns gran magatzems formats per tres edificis diferents, amb passareles per a anar de l'un a l'eltre a la setena o vuitena planta. Vam dinar allà (jo només un sandwitch vegetal, que l'estòmac no donava per a més) i ja vam anar a l'estació d'autobusos. A les deu vam ser a la uni, i després de sopar uns fideus instantanis, vam descansar còmodament als nostres llits. Ho necessitàvem.

Algunes imatges més?
















I per a acabar, la foto d'una foto de Seül fa cent anys. Vaja, vaja...

1 Comments:

At dijous, d’octubre 06, 2005, Anonymous miriam said...

Què bé s'ho passen aquests, eh? I nosaltres avorrits amb l'Estatut! En fi, el meu comentari és sobre la primera foto després de "alguna foto més?" Què és això? Un cagarro, mojama, un carmel gengant?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home