dilluns, d’octubre 17, 2005

구정문 (GU JONG MUN)

Traduït com a Old Gate (Porta Antiga), "gu jong mun" és, com el seu nom indica, l'antiga porta principal de la universitat, (en van fer una altra de més gran no fa massa). Però, de fet, en esmentar "gu jong mun" s'està fent referència no només a la porta en si (que és, per cert, el lloc més habitual per a quedar amb la gent, rollo Zurich a Barcelona), sinó -i sobretot- al conjunt de carrers que hi ha adjacents, i que es pot dir que conformen un petit barri per la seva particularitat. Aquesta zona de la ciutat està especialment pensada per a la gent jove, i està farcida de locals d'oci com salons recreatius o discoteques; i també de restaurants i petites parades de menjar, bars, botigues de "tot a 100" (aquí és tot a 1.000 won), vídeoclubs, tendes de roba, perruqueries... Alguns d'aquests llocs estan oberts les 24 hores (no sé quina regulació d'horaris segueixen, però m'inclino a pensar que no en segueixen cap), cosa que fa que hi hagi una vida ininterrompuda. Una vida que en les hores punta és aclaparadora a causa de les llums (em refereixo sobretot als cartells lluminosos dels establiments, molt cridaners tots ells pels colors i la brillantor), els sorolls (de la gent, dels cotxes, de la música que sona al carrer o a l'interior dels locals) i, sobretot, les olors, perquè la concentració d'establiments de menjar és inversemblant (jo no paro de preguntar-me si hi ha prou clients per a tots ells), i al carrer es barregen les aromes dels restaurants coreans, xinesos i japonesos, de les petites paradetes de menjar ràpid, de les cafeteries i les geladeries... Realment és una llàstima no poder capturar les olors i penjar-les a Internet, perquè des d'on estigueu llegint això no us podeu fer una idea del que és. Conformeu-vos amb les fotografies.

Això és pròpiament la Porta Antiga.



I això és "Gu Jong Mun", de dia...





...i de nit.








CONSULTORI

- No era la meva intenció fer de les meves dificultats amb el coreà un misteri. L'únic que passa -i sento frustrar les vostres esperances una vegada més- és que l'idioma és difícil, els professors no tenen gaire mètode i jo no estudio massa. Si ho vaig deixar a l'aire en l'anterior "post" va ser perquè tinc pensat parlar de l'idioma i de les classes en un altre moment en un comentari específic.
Ah, i efectivament, els coreans -i els xinesos i japonesos també- es caracteritzen per tenir el cap gran. De fet, a mi l'altre dia un em va dir que m'envejava perquè tinc el cap petit. La veritat és que el Raphaël i jo aquí som uns sex-symbols, perquè no paren de dir-nos que som molt guapos, tant nois com noies (jo no vull tornar a Barcelona!!!). L'altre dia a mi m'ho va dir fins i tot un taxista, i a en Raphaël, un home a la sauna...

- Em sorpren gratament el comentari publicat per Monsieur Méliès, a qui creia mort i enterrat, però que ara resulta que no només està viu (potser preparant un segon viatge a la Lluna) sinó que a més es llegeix el meu weblog!
Una abraçada, Susanna ;)

2 Comments:

At dimecres, d’octubre 19, 2005, Anonymous Anònim said...

Eip, si que has fet moltes coses des de Seül!! (ho sento, he estat despenjada). Primer, és cert, els asiàtics tenen els caps grans i, sobretot i parlo per experiència, molt i molt dur, al·lucinant, de veritat!
Ah, moltes gràcies per respondre el meu dubte. Tot i que segueixo pensant que sembla altra cosa res semblant al carmel. Però...
I què més volia dir? (és que acaba de venir la secre i m'ha tallat la inspiració) Ah, ja!! I què esperaves? Com pots agafar el ritme del coreà si no pares?! Ara un sopar, ara una festeta, ara una excursió... Quina enveja!! El que has de fer, si puc opinar, és aprofitar aquests contactes coreans i fer "classes orals" (ei, no malpenseu) i ja aniràs a classe... Apa, cuida't molt i si vols res, ja saps!
Abraçades des de l'oficina, sentint com la idiota de la secre intenta donar pena.
(miriam.b.)

 
At dijous, d’octubre 20, 2005, Blogger Méliès said...

Hola!
Bueno, és que no recordava amb quin nom havia fet el blog, jo entro amb el password que és un altre. Sento decepcionar-te i no ser Méliès ni tan sols descendència de.
Per cert, Secretos de un matrimonio em va enfonsar en la misèria gran part del cap de setmana. Rohmer no el suportaré mail a aquest pas, "El Rayo Verde" és inaguantablement aburrit i insípid (sí, és només la meva opinió), i avui m'aniré a comprar la gran SALAMANDRE.
Tu veig que t'ho passes molt bé, cosa que mola. No ens enyores gens, ja ho veig (snif) i et vas perdre el Samuel Eto fent el teu estimat "neeeng..." després de marcar un gol (és que no m'entero gaire de res més per explicar-te, sento tanta mediocritat, però és que em va fer gràcia. Ja m'informaré més en general). Gràcies per dir-me lo de la Salamandre. Petons.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home