dimarts, d’octubre 25, 2005

EL MENJAR

Per fi m'he decidit a parlar en aquesta web d'un dels temes que més freqüentment apareixen quan la gent em pregunta "Què tal per corea?", com és el tema del menjar.
Segurament és l'aspecte al qual més m'està costant adaptar-me -i no sóc l'únic-, en primer lloc perquè la cuina coreana és molt diferent a la nostra (fins aquí, normal), i sobretot també perquè el menjar que ens donen a la "cafeteria" de la residència deixa molt a desitjar.
Pel que fa al menjar coreà, el primer que cal dir és que acostuma a ser picant, i que a mi això no m'agrada gens. Alguns em diuen que ja m'hi acostumaré, però no ho crec. El que faig és evitar el picant tant com puc, però només fins a un límit, perquè sinó no menjaria. Entre les coses que no menjo mai hi ha un dels plats més típics de la cuina coreana que es diu "kimchi", i que és rabe fermentat. No està dolent, però és molt picant.
Un altre plat molt famós -especialment el fet a Jeonju, per cert- és el "bibimbap". També picant, però menys, perquè es tracta d'arròs barrejat amb verdures i un ou fregit, i tot plegat suavitza la intensitat de la salsa que hi posen. Això sí, he acabat amb colors cada vegada que n'he menjat.
No tot, però, és picant. També és molt popular el "kimbap", que és com els "maki" japonesos, però en lloc de peix cru hi posen altres coses a dins, normalment verdures.
(De tots tres us en passo fotos extretes d'internet. En l'ordre en què els he comentat)





Ara anem al tema de la "cafeteria" (es diu així realment). Primer us en poso unes fotos.





Cada dia, en els tres àpats, hi ha tres elements que es repeteixen: arròs (blanc, enganxós i sense sal), kimchi i sopa (gairebé sempre picant). Alguns dies, fins i tot, ens hem trobat que aquest era l'únic menjar disponible (quan això passa, la visita a un restaurant o a la botiga de comestibles per a comprar fireus instantanis -ramion-, resulta inevitable). Fa tot just una setmana, la repetició d'aquest fet durant dos dies va fer que anèssim a protestar, però no ens van fotre ni puto cas. A Corea, fes com els coreans, ens van venir a dir.
Però bé, de vegades sí que hi ha coses bones, com ara certs tipus de carn, de peix, fruita, iogurt... Però són coses esporàdiques, i a més estan racionades (de kimchi en pots agafar tant com vulguis, però de potetes de pollastre només dues).
El que jo acostumo a fer cada dia és el següent: pel matí baixo cap allà a les 8:30 al menjador a veure si hi ha alguna cosa decent. Si no hi ha res, agafo la llet que només donen per a esmortzar (mini tetrabricks, dels quals només se'n pot agafar un, però normalment aconseguim "robar-ne" algun altre) i torno a l'habitació a menjar cereals (ara mateix tinc un Kellogg's del tigre aquell); i si hi ha alguna cosa, doncs em guardo la llet per a la nit, perquè com que sopem a les sis, a les onze o les dotze tinc gana, i menjo més cereals (de vegades també galetes, iogurts, fruita). L'arròs ni el toco. Els primers dies feiem un invent que era barrejar-lo amb la llet. En dèiem "uiu-bap", per les paraules "llet" i "arròs" en coreà. Però ara no ho faig perquè procuro menjar arròs les menys vegades possibles. Intento que sigui una al dia, però sovint han de ser dues.
L'esmortzar, el dinar i el sopar són iguals. Varien els plats (excepte aquells tres), però vull dir que les característiques generals són les mateixes, no com en el nostre cas, que l'esmortzar, a banda de ser força més lleuger que el dinar i el sopar, és molt diferent pel tipus de coses que es mengen (pastes, cereals amb llet, torrades amb melmelada... uf, més val que pari que se'm fa la boca aigua).

Però vaja, de tant en tant, com he dit, fem una escapada a un restaurant. Anar a un restaurant millora la qualitat dels plats, tot i que el tipus de menjar segueix essent el mateix (com a mínim pots triar). Fins i tot els menjars importats estan adaptats al gust local: ex. espaguetis amb salsa picant.
En alguns restaurants pots arribar a menjar en alguns llocs per dos euros, i el menjar no us penseu que és dolent. Són d'aquests d'asseure's al terra (fins i tot als asiàtics els costa!), i quan demanes carn te la porten crua, tallada a làmines, i tu mateix te l'has de coure en el fogó que hi ha al mig de la taula.

Per últim vull comentar una cosa que no deixa de ser curiosa. Noto com, des que sóc aquí, sento una major necessitat de menjar "trash food", tipus hamburgueses de MacDonald's, hotdogs, pastes, i també de coses per picar, gelats i refrescos com la Coca-Cola. Crec que això es deu al fet que com que el menjar no em deixa prou satisfet, busco una compensació en aquest tipus de menjar que és el que et dona una satisfacció més plena i immediata. Quan estàs a casa també et ve de gust menjar aquestes coses, però és més fàcil resistir la temptació. Però aquí hi caiem de tant en tant :P

Jo darrerament he estat de sort perquè he menjat unes quantes vegades fora de la uni, ja sigui perquè quedava amb gent a qui retrobava (veure penúltim capítol), o perquè m'han convidat unes quantes vegades a sopar, ja veureu qui i perquè més avall.

COSES A DESTACAR

Només un parell, però prou interessants:

1. Diumenge passat es va celebrar a Jeonju una exposició internacional de menjar fermentat (anda que no...). El fet és que en aquesta hi havia un concurs de balls i cançons per a estrangers, amb diversos premis, el primer de mig milió de won (uns 400 euros). A algú se li va acudir que ens hi podríem presentar tots els de la classe de coreà, i així ens vam posar mans a l'obra. La peça triada era una cançó popular coreana que tothom coneix titulada "Arirang". Durant una setmana vam estar assajant cada dia, amb ajuda de dues noies coreanes que estudien música.
La cosa al final ens quedava mig decent (els primers dies jo pensava que no ho aconseguiríem), però a última hora se'ns va espatllar, perquè per problemes tècnics no vam poder usar el piano elèctric que duiem i vam haver de cantar a capela. Tot i així, com que la resta de participants eren també aficionats, vam quedar cinquens d'un total de vint, i vam obtenir un dels premis, que al final va resultar que no eren en metàlic, sinó que es tractava de menjar i aparells per a cuinar. A nosaltres ens van donar uns pots de salsa, no sé quina veguda i... kimchi!!!

2. Segurament la novetat més destacada, i que afectarà a la meva rutina a partir d'ara i no sé ben bé fins quan. Des d'ahir m'he convertit en professor de castellà. M'explico. Resulta que vaig conèixer a un noi que estudia castellà (aquí això d'estudiar un idioma és una carrera; un dia ja parlaré del sistema d'estudis perquè també té la seva tela) que volia trobar algú que parlés aquest idioma com a nadiu per a fer-los classes a un grup d'estudiants. Bàsicament el que volen és que els ajudi amb la conversació, perquè sembla ser que a primer curs no tenen una assignatura orientada en aquest sentit. De manera que m'han donat un llibre de conversació per tal que els ajudi a preparar les lliçons.
Són quatre dies a la setmana, una horeta (de 7 a 8 del vespre). I encara no sé ben bé el que em pagaran. No serà massa, al voltant d'uns 100 euros al mes, i només fins a mitjans de desembre, però l'experiència ja val la pena.
Ahir va ser el primer dia i només els vaig fer presentar-se (quina gràcia fer aquestes coses des de l'altre costat de la barrera!), i també els vaig posar com a deures que em fessin la mateixa presentació però per escrit.
Bé, ja parlaré de tot això quan hagi avançat una mica i vegi com es desenvolupa.

Per cert, les fulles dels arbres ja estan canviant de color!!!

2 Comments:

At divendres, d’octubre 28, 2005, Anonymous montse said...

Quina gràcia!! Ara fas de professor d'idiomes i tot! Realment aquesta experiència a Corea t'està aportant una quantitat bestial de noves vivències... Tot i que la del menjar no te l'envejo gaire! :P
I quin tip de jocs tradicionals, no? és una cosa que em crida molt l'atenció!
Per cert, moltes gràcies per mantenir-nos informats, t'ho estàs currant moltíssim!! :))

 
At dimecres, de novembre 02, 2005, Anonymous santi said...

Bé... ho acabo de llegir tot d'una tirada i em moro perquè pengis més coses!! Resulta molt interessant seguir-te des de Menorca. Dubtes: 1) què en diuen de Corea del Nord? Planeges apropar-t'hi una mica? (temps no te'n falta). 2) Quan val arribar-se fins a Jeonju? Moltes gràcies i continua penjant coses!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home