dilluns, de setembre 12, 2005

DIA-DA

Finalment m'he pogut connectar a Internet. He trigat tres dies, i ha estat per un error meu, ja que portava un cable telefònic per a fer-ho quan aquí a la residència d'estudiants funcionen amb Ethernet.
De fet, no és que no em pogués connectar, ja que hi ha una sala amb ordinadors (pocs i alguns no funcionen gaire bé, això sí), però volia esperar a poder escriure tranquil·lament des de la meva habitació per a poder posar aquest comentari -entre d'altres coses, perquè sinó no podia escriure amb accents.

Bé, anem al tema que interessa, que és què tal em va anar el viatge, com és el lloc on m'estic i quina és la meva primera impressió de Corea. Comencem pel viatge. Ja diuen que les coses és pitjor pensar-les que passar-les, i efectivament va ser així en aquest cas. Tot i certa preocupació -que no temor- sobre si arribaria amb facilitat i en quines condicions físiques, al l'hora de la veritat tot va anar com una seda i el viatge se'm va fer més curt i menys cansat d'allò que m'esperava. Només vaig tenir un petit moment d'estrès en arribar a Frankfurt perquè no tenia gaire temps per a agafar l'avió cap a Seül (encara que hauria de Incheon, que està a certa distància de Seül, tot i que alberga el seu principal aeroport perquè les comunicacions són molt bones. M'han dit que el metro de Seül arriba fins a 40 kilómetres de la ciutat), i la porta d'embarcament estava una mica lluny. Però al final vaig arribar amb temps de sobres.
Un cop a Incheon vaig canviar diners (300 euros que portava, pels quals em van donar 371.000 Won), vaig comprar un parell de targetes telefòniques i vaig anar a buscar l'autobús. Quan aquest va arribar, uns xinesos em van preguntar si anava a la Universitat de Chonbuk, perquè ells també, i així vaig fer els meus primers amics. Els podeu veure en aquesta foto que ens vam fer en una aturada que va fer el bus. Per ordre són Zhang You, Jun, Yu Jiahua, i el de la dreta la veritat és que encara no m'he enterat de com es diu (no és fàcil memoritzar un nom xinès, i menys encara tants de cop). Tots molt simpàtics i molt amables, com la resta de la gent que he conegut.



En arribar a Jeonju (ja sabeu on punyetes és) ens esperaven i ens van portar a la universitat i a les nostres habitacions. El meu company d'habitació és un tiu del Nepal. Jo habia demanat tenir un company coreà, però m'és igual, perquè aquest -que es diu Kumar- és també molt amable i a més gairebé no està mai a l'habitació, perquè està estudiant al laboratori on fa no sé ben bé què. Li he de preguntar.
Després vam anar a la cafeteria, on vaig tenir el primer contacte amb el menjar coreà en terres coreanes (ja n'havia menjat a Barcelona i a l'avió). Tal com m'esparava és picant, i molt similar tant en l'esmortzar, com el dinar, com el sopar: arròs blanc, sopa i condiments (el més típic el Kim-chi, que em sembla que és col... picant). Es fa una mica pesat, la veritat. Almenys a la cafereria de la universitat, si vas a un restaurant (cosa que he fet) és una alotra cosa, perquè tens més varietat i està més bo.
El primer dia destaca també per haver-me dut molts mal de caps a l'hora de trucar a casa, perquè no sabia ben bé com funcionava la targeta que m'havia comprat. Però gràcies a un altre noi molt amable (també del Nepal) i a la Yumi, l'altra noia que ha vingut aquí de l'Autònoma ho vaig poder solucionar.
Al final estava tan neguitós que tot i el cansament que aparentment hauria hagut de tenir em va costar dormir. A més començava a anyorar-me (però ja se'm passarà). També va contribuir al meu insomni l'asfixiant calor que fot aquí. Ara mateix estic a l'habitació amb la porta i la finestra obertes i sense samarreta, com la majoria de la gent.

Què més? Doncs la veritat és que aquests tot just quatre dies han estat tan intensos que hi ha molt a explicar. Miraré de resumir-ho (no vull perdre potencials lectors). He conegut un munt de gent d'un munt de llocs. Del que més hi ha és xinesos. Hi ha una noia de Taiwan que està amoinada perquè ha vingut a aquí a aprendre coreà, però resulta que es passa tot el dia parlant en xinès. També hi ha força gent de l'Àsia de més al sud: Nepal, Índia, Filipines. Els occidentals som una minoria. De moment només he conegut un francès, dues húngares i una russa (si voleu, nois, us en poso una fotografia perquè val la pena). Per suposat, l'endogamia s'ha activat i avui hem anat tots junts (menys una de les húngares) a visitar la ciutat; i cada vegada que veiem algú amb pinta de no ser asiàtic ens hi acostem i els saludem. Som estranys fins a tal punt que anant pel carrer la gent se'm queda mirant i alguns em saluden ("hello" diuen, principalment els nens). I fins i tot un nen se'm va parar l'altre dia al costat i em va tocar el braç per sentir el tacte dels pèls que hi tinc!!
El que no conec encara són coreans. La veritat és que no parlen gaire anglès, i tampoc no tinc la possibilitat de tenir-hi gaire contacte directe, perquè no vaig a classe amb ells.

Ni la universitat ni la ciutat són gaire maques, cosa que m'ha decebut. Però encara em queda molt per visitar. El poc que n'he vist va ser perquè un noi que vaig conèixer a l'Autònoma i que ara està a prop de Seül va venir de visita, i vam anar ell, la Yumi, una professora de castellà que es diu Eva, dues coreanes del departament d'estudis hispànics i jo, a visitar el centre i la zona tradicional, de la que ja us parlaré en un altre moment.

Hi ha més coses a explicar, però ja les aniré dient poc a poc.

5 Comments:

At dilluns, de setembre 12, 2005, Anonymous Alex said...

Ue! Per fi notícies ;) Pos res, me n'alegro que tot hagi anat 'com una seda'. :-) No obstant, després de llegir el teu post, em sorgeix una pregunta molt important. Imprescindible, inevitable. Es la següent:

Quan tardaràs en enviar una foto de la famosa noia russa?

Ja se que has de crear expectació per millorar l'audiència del blog, pero no hi ha dret, ens has donat un caramel i ens el has tret de la boca! Exigim la foto! :D

Alex.

 
At dilluns, de setembre 12, 2005, Blogger miriam said...

Bon dia, noiet!

Acabo d'arribar a la feina (bé, fa uns 30 minuts, eh) i el teu missatge ha vingut com "aigua de maig" (jajajja, quines coses de dir). En fi, estic molt contenta de que tot hagi anat tan bé i que et trobis tan a gust en aquelles terres llunyanes. Ja saps, si vols res... Cuida't!!

 
At dilluns, de setembre 12, 2005, Anonymous Deivid K said...

Hueee!! Me sumo a la moción que ha iniciat Alex...ja són 2 votos a favor..ese coreano que encima nos va a traer unas hungaras y una rusa a Sant Cugat pq els hi ensenyem Catalunya....jajajajaja

res, uqe de moment la cosa pinta bé, no?? el tema de la "morriña" és normal, jo tb m'hiper mega ultra enyoraria de la meva terra, gent...amb el bé que vivim aquí!! xo bueno, q és una gran i bonica experiència que tens la sort de poder viure i lhas daprofitar...

Ja ens vas explicant!!!

David

 
At dimarts, de setembre 13, 2005, Blogger Jordi Sanglas said...

Hola, m'agradarà llegir el teu blog. Jeonju em sona una mica a rosewood. Vaia destí! Salut Jordi. Una forta abraçada!

 
At dimarts, de setembre 13, 2005, Anonymous Arnau said...

Eeeei Jordi!

Que tal? M'alegro de sentir que ja estás satisfactoriament instalat a Korea i que has trobat bona companyia (parlo de la rusa, es clar...). Per cert, a veure quan ens fas arribar material fotogràfic. Els de la foto amb el bus al darrera semblen gent entranyable i encantadora, si... pero estic segur que la Nadiuska ens caurà molt pero que molt millor!

Una abraçada!

A.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home