dimecres, de setembre 07, 2005

Dia 1

Són les 9 del matí. M'acabo de llevar i encara ni m'he rentat la cara ni he sortit de l'habitació. No volia perdre ni un moment, perquè ja no ens sobra gaire temps. Cap allà a les dotze sortirem cap a l'aeroport i a les 15:30 agafaré l'avió que em durà a Frankfurt, des d'on em dirigiré a Seül.
Abans, però, volia introduir el primer comentari en aquest weblog. Això per dos motius. El primer, que no sé quan podré connectar-me a Internet un cop arribi a Corea per a començar a explicar les meves experiències per allà, i penso que és bo que a la web ja hi hagi alguna cosa per a anar entretenint el personal. El segon motiu és que em sembla oportú fer una petita introducció a aquesta aventura, i el millor moment per a fer-ho és abans que comenci.
Així doncs, el que faré és explicar com he arribar fins aquí, a estar davant l'ordinador escrivint això en aquest set de setembre. Tot va començar en bona mesura fruit de la casualitat. Després d'haver decidit aquest curs passat que volia estudiar Història -una de les meves passions- a la UAB, estava jo un dia a classe d'Història Antiga quan el professor ens va comentar que, per si a algú li interessava, s'estava preparant una assignatura de lliure elecció que tractaria sobre la cultura coreana. (Cal dir, com ell mateix va confessar, que ens deia això perquè era la seva dona, que és coreana, qui hi estava darrera) Poc em sembla que es pensaria ell que la seva crida tindria èxit, però allà estava jo -inconscient de mi- àvid de coneixements, i com que sembla que no en tenia prou amb les classes d'Història, les assignatures virtuals a la UOC dels Estudis Asiàtics i les classes i treballs del Doctorat, vaig decidir que m'hi volia apuntar. Així va ser, i així vaig conèixer la Mihwa, la dona del professor d'Antiga, que és en gran mesura responsable que jo estigui ara mateix aquí (davant l'ordinador, com deia) i per això li dono les gràcies.
Bé, el fet és que un altre dia -aquest cop durant la classe de coreà, tal com pertoca- ens van parlar de la possibilitat d'anar a passar uns mesos a una universitat coreana a través d'un programa de mobilitat de l'Autònoma. En aquell moment jo ja vaig dir que m'hi apuntava amb els ulls tancats, i no he dubtat ni un moment de la meva decisió. I això que el camí fins a aconseguir la plaça va ser llarg i difícil. Hauria pogur ser senzill, però la burocràcia no ho va permetre. Passo ara de relatar els embolics que vaig tenir, entre d'altres coses perquè ni jo mateix m'he aclarit gaire encara. El més important és que finalment em van acceptar (a mi i a una altra noia, la Yumi, de pares coreans) a la universitat de Chonbuk, a Jeonju, amb una mena de beca per la qual vaig allí a estudiar coreà -i potser alguna cosa més- i, a canvi, ells m'ho paguen tot i encara em donen una propina. Un bon tracte, sí senyor.
Més o menys això és el que volia dir aquesta vegada. Ara el que toca és acabar de preparar-me per al gran viatge (i no ho dic només metafòricament, arribaré allà demà per la tarda!). I així que pugui, i espero que sigui aviat, ja us parlaré de l'altre viatge -ara sí, el metafòric. M'hi acompanyareu? ;)

Fins aviat,

JC

4 Comments:

At dimecres, de setembre 07, 2005, Anonymous Anònim said...

Your site is very good!
Congratulations!

betting

 
At dissabte, de setembre 10, 2005, Anonymous Alex said...

Hola! Si llegeixes aixó, es que ja tens internet, per tant, ja tardes fer el primer post desde Korea :-)

Espero que tot hagi anat de puta mare, que el viatge hagi anat sense problemes, que tinguis uns bons companys d'habitació i, el més important, unes veïnes ben pneumàtiques :-)

Per aqui res important, a excepció de 38.000 llamps i 3 tornados en 24 hores. Res, lo típic.

Alex. ;)

 
At diumenge, d’octubre 02, 2005, Blogger Paula said...

Eiiiiiiiii!!! Ja veig que tot et va molt bé!!! Estic contenta, aprofita tot el que puguis.

El passat cap de setmana vaig ser per la teva terra, tot segueix igual... quin estrés... no canvio la meva roqueta per res.

Ei, t'informo: el barça està perdent 0-2 contra el saragossa (jejejeje). I la setmana que ve el menorca jugará el seu primer partit a l'acb. La sexta jornada contra el barça...

Un beso molt gros

Paula

 
At dimecres, de novembre 02, 2005, Anonymous santi said...

hosti jordi, recordo aquella tarda perfectament. tu xerraves amb ell de coreà i jo esperava per preguntar no sé quin dubte... un d'aquells moments que no acabes d'entendre bé perquè però el recordes nítid!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home