dimarts, de setembre 20, 2005

CHUSEOK

Com em sembla que ja vaig comentar, Chuseok és la festa més important de l'any pels coreans. Ells ho tradueixen com un "Thanksgiving Day", o "Dia d'acció de Gràcies", perquè del que es tracta és de donar les gràcies per la collita d'aquest any i demanar que la de l'any següent sigui bona. Bé, en això devia consistir la festa antigament, i ara, tal com ens passa a nosaltres amb el Nadal, només es tracta de no anar a treballar, reunir-se tota la família i menjar molt. El que no sé és si es fan regals. Em sembla que no, però com que no he estat a casa de cap coreà celebrant el Chuseok no us ho puc assegurar. Ho sento. Ja miraré d'informar-me millor.

Pels estrangers, evidentment, això ha estat tota una altra cosa. Ja vau veure com la universitat ens va preparar un sopar el dijous. Doncs el dissabte (primer dia del Chuseok) va ser una excursió. Va durar tot el dia, i pel matí i migdia a mi se'm va fer avorridíssima. Per començar ens van portar a veure el Museu Nacional d'Història. I ara pensareu, "perquè al Jordi se li va fer avorrit visitar un museu d'història?". La resposta és senzilla i alhora paradoxal: perquè, de fet, no vam visitar el museu. A l'entrada d'aquest ens havien preparat una exposició de jocs tradicionals -molt semblants, curiosament, als jocs tradicionals d'altres llocs; suposo que els mitjans i la imaginació no ens donaven per a més en lloc-, amb els quals podíem jugar. D'entrada tenia la seva gràcia, però després d'una hora, sota un sol de justícia, s'acava fent una mica pesadet.




Després de dinar la cosa va ser pitjor. Vam continuar jugant, però aquesta vegada no hi havia ni l'excusa de que es tractava d'una immersió cultural, perquè ens van agrupar en quatre equips i ens vam dedicar a competir estirant la corda, i coses d'aquestes que un fa quan va de colònies amb l'escola. Personalment vaig sudar bastant de participar, entre d'altres coses per la calor mortal que feia. D'això no em vaig ni prendre la molèstia de fer fotos.

A la tarda la cosa va canviar, perquè vam assistir a cants i balls tradicionals. Entre els primers el Pansori, molt popular a Jeonju, i que jo dic que és una barreja entre el flamenc i el blues. Uf, potser he dit una barbaritat, però és que sóc profà en la matèria. Quan en tingui més idea ja en parlaré.
I també vam aprendre a fer pastís d'arròs i pulseretes.





El diumenge va ser potser el primer dia en què es pot dir que no he fotut res d'interessant des que sóc aquí. O gairebé. Pel matí plovia (per fi!!), i com que la cafeteria està tancada per les festes, en Raphaël i jo vam convèncer dos dels xinesos d'anar a fer uns esmortzar a l'europea en una pastisseria que es diu "Touts les jours", i que afortunadament estava oberta (de fet, era l'única, fins i tot el Dunkin'g Donuts estava tancat. La veritat és que la ciutat estava gairebé deserta i no hi havia res a fer. A la tarda estàvem tan avorrits que ens vam posar a veure "Ocean's Twelve" baixada d'Internet. I vam sopar a casa d'un xinès que no viu a la residència sinó en un mini apartament (sí, dels de 30 metres quadrats) molt ben aprofitat, perquè el lavabo era també dutxa al mateix temps, i el menjador es podia convertir en dormitori i a la inversa (és el que té menjar i dormir al terra).




Dilluns (darrer dia de Chuseok) va ser el més interessant. Vam anar a visitar un parc natural (en principi la idea era anar a Seül tot el pont, però al final vam pensar que seria millor fer-ho quan estigués en plena ebullició). Ara mateix no en recordo el nom, però en tornaré a parlar perquè hem dit d'anar-hi altre cop a la tardor, quan les fulles del arbres canvien de color. Vam caminar molt i ens vam mullar una mica quan va ploure, però ens ho vam passar molt bé. Aquí ho podeu veure.











Doncs així és com va ser el nostre Chuseok.

2 Comments:

At dimecres, de setembre 21, 2005, Anonymous montse said...

Hola Jordi!!
M'agrada molt la teva narració, la veritat és que mai havia pensat gaire n Corea, la veritat.
Per cert, em podràs anar relatant els teu aprenentatge del coreà? Ja veus, continuo obsessionada per aquestes coses!
I per cert, me n'alegro molt que facis servir tant l'anglès!! Amb el nivellàs que tens, segur que no deus tenir massa problemes!
m.

 
At dimecres, de setembre 21, 2005, Anonymous Arnau said...

Buenas!
Encara que us penseu que ja havia fet un post, crec, i només crec, que l'arnau aquell altre era un infiltrat i no jo... que trist no estar-ne segur... haig de deixar el tabac, l'alcohol, els porros, la farla, les pastilles, l'extasis líquid, la morfina i les bosses amb pegamento...

Vaya amb la Tonia no? a més de ser guapota vesteix per destacar. Aquesta la veig jo amb el gabatxo (ho sento jordi). Encara que qui sap, potser al gabatxo li molen les macizorras tentonas i culones (com al david i a l'àlex) i es queda amb la Valkiria Hungara i et deixa la Tonia para ti. O potser te les emportes les dues i ells es menja els mocs (Opció C seria l'encertada ;))

Os3, veig que de moment el 'petit desplaçament' t'està sortint a compte... si més no el xoc cultural ja ha de molar. Però la ciutat és autèntica japo (bueno, Korea, Japó, Xina, etc.. fins que no ens expliquis més tot sembla igual, encara que amb una mica de sentit, perquè no fa tant tot plegat era xina, crec, no?)
A mi m'agrada més la foto de la presència de Nostre Senyor... el parquecillo aquell pinta a xulo, i l'estatua és d'un blanc tant immaculat que venen ganes d'amanirla amb un riuet. Això si, amb tot el respecte pels budistes, eh!

Un apunt personal sobre l'amable veí: Segur que a ell tampoc li va agradar el raïm.

Rectifico sobre el gabatxo: he vist una altra foto. Aquest l'únic rosco que es menja s'anomena donut. Anims jordi!

Veig que el david tb actualitza les seves opinions... David, es veia massa que era una vikinga home :D Aix quanta experiència et falta en detectar dones gor... shhhhhhit

Una cosa que no suportaria es arrossegarme tot el dia per terra com si fos un cuc... quin mal de rinyons home. Per cert, veig que la Hungara ve molt amb vosaltres, però no has dit res més de la Tonia! On és?

Llàstima que les fotos de paisatges no surtin mai com a la realitat. M'agraden les fotos de les cases tradicionals integrades al mig del park. Ha de ser genial un paisatge així!

Bueno, sembla que ja m'he actualitzat una mica del teu log. darrerament no he tingut temps, i quan en tenia a casa no tenia internet.
M'agradaria que em parlèssis una mica de les diferents creences que vas trobant de la gent per aquí. Segur que ha de ser interessant. I també l'aspecte social de com es relacionen tots els asiàtics entre ells, vull dir, que si els del rollo francesos vs anglesos vs italia vs Ñapa es vs alemania... i quina visió tenen allí d'occident.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home