diumenge, d’agost 20, 2006

JAPO

(Escric en un ordinador sense accents)

Ja estic de tornada del Japo. Us vaig prometre posar alguna cosa aixi que arribes, de manera que us escric aixo. Pero no tinc gaire temps, aixi que nomes us faig un "trailer" sobre el viatge en unes poques fotografies. Quan torn ja fare na explicacio detallada. Mentrestant, els nipoaddictes poden anar disfrutant amb aixo.







Per cert, m'haureu de perdonar perque no he comprat regals japonesos per a ningu (sense discriminacions). Es perque estava preocupat pel pes del meu equipatge. Quan hi torni ja us dure alguna cosa ;)

dimecres, d’agost 09, 2006

334 DIES I 333 NITS

Aquest és el temps que porto a Corea, tot just onze mesos (vaig arribar el 9 de setembre). Quan marxi el dia 21 hauran estat en total 346 dies i 345 nits. Gairebé un any. No m'acabo de fer a la idea que estigui a punt de marxar, com tampoc me'n feia del tot la idea quan estava a punt de venir. Un no és conscient de la magnitud de les coses abans que aquestes arribin. Es veuen allà lluny, sense arribar a distingir-les massa bé. Te les pots imaginar, però el més normal és que et quedis curt o et passis de llarg. D'aquí també allò que diuen que les coses és pitjor pensar-les que passar-les. Marxar em farà mal, però sé que el temps suavitzarà aquest dolor i estic tranquil. No deixo aquí un any de la meva vida perquè me n'emporto un munt de coses, tot i que al meu cervell li costarà, segurament, acostumar-se a no poder tornar a tocar, olorar, saborejar, sentir i veure totes aquelles coses que han passat a formar part de la meva mentalitat i personalitat. Però tot allò que he après, queda; tots els amics que he fet, d'alguna manera també segueixen amb mi. I, és clar, la Maki... (no parlaré d'aquest tema aquí)

(M'interrompo un moment per a anar a dinar. L'última vegada que menjaré al restaurant de la residència. Els darrers sopar i esmorzar han estat molt bé. A veure què ens tenen preparat ara...)

(Doncs hi havia pollastre bullit, que te'l serveixen sencer dintre d'un bol amb sopa d'arròs, i síndria de postre. També he menjat kimchi, que no podia faltar l'últim dia. I hi havia dues coses més que no he gosat tastar. Prou bé, doncs. A més no he estat sol, perquè hi he trobat en Chung amb un dels seus amics vietnamites. Però segueixo...)

Les sensacions ara són molt estranyes. M'estic acomiadant de molta gent. Ahir mateix vaig dir a unes quantes persones "demà me'n vaig". I sí, és cert. Me'n vaig de la residència. Però el dijous encara seré a Jeonju, i llavors no me'n vaig a casa, sinó al Japó, del qual tornaré al cap d'una setmana per a, dos dies més tard -i després d'haver fer una darrera visita a la residència-, agafar l'avió cap a Barcelona. Així que dic que me'n vaig, però en realitat no me'n vaig... Uf... Però em sembla que he perdut el fil d'allò que estava dient abans del dinar.

Crec que no serà fins que torni, i hagi passat una mica de temps, que m'adonaré de l'avast d'aquesta experiència. Quan sabré què trobo realment a faltar, i què és el que hi ha de nou a dintre meu. De moment només us puc constatar que torno un any més gran i amb dos quilos menys (coses del menjar coreà). De la resta, ja m'ho direu vosaltres també.

Imagino que aquest "post", ja que és l'últim, hauria de ser una mena de reflexió i recapitulació de tot allò viscut. Però no me l'he plantejat d'aquesta manera. No, perquè, a banda de la matada, estic segur que em quedaria curt. I, com us dic, moltes coses em sembla que no les veuré clares fins d'aquí a un temps. Així que deixo tot això per a quan ens trobem i en parlem, i les vostres preguntes en serveixin de guia.
Tampoc és aquest un text de comiat. Ja vaig advertir en el "post" anterior que tinc intenció d'escriure alguna cosa sobre el viatge al Japó, que espero que també serà una excitant mini-aventura. A més, com em puc acomiadar de vosaltres, a qui en un parell de setmanes mal contades tornaré a veure, abaraçar i (segons els casos) petonejar? Així que fins aviat, i ara us deixo que estic una mica liadet amb l'equipatge. Em temo que porto un sobrepès considerable, així que m'hauré de repensar si m'emporto algunes coses.

Us deixo amb la darrera foto "de Corea". Poso les cometes perquè he pensat que el millor seria ensenyar-vos el plànol que aquell veí tan amable que tenia al principi em va regalar. Durant tot aquest temps m'ha acompanyat aquí al davant meu, enganxat a la paret. Veureu que hi he anat marcant tots aquells llocs on he estat. Qui sap, potser en un futur podré encerclar-ne algun altre...

dilluns, d’agost 07, 2006

SEÜL NO ES VOL ACOMIADAR DE MI! I ALTRES ADÉUS

Ja vaig anticipar, com preveient-ho, que la possibilitat de tornar a Seül un cop més quedava oberta. No ho vaig explicar, però la meva certa confiança en què això passes raïa en l'amic coreà aquell que tinc per allà i a qui només vaig visitar un cop en arribar a Corea ("mea culpa", en part, però que consti que fa un temps li vaig escriure i no em va contestar). L'he de tornar a veure per a acomiadar-me, pensava. Així que li vaig escriure, com també a la resta de persones a qui he de dir adéu.
El més graciós del cas és que, després de tot això que us estic dient, al final no vaig anar a visitar-lo a ell, que no em va respondre (també el vaig trucar i el seu telèfon sembla fora de servei; potser finalment ha anat a la Xina a fer de missioner com era el seu somni...), sinó a una altra noia, una de les que l'any passat va ser a l'Autònoma, que donava la casualitat que durant l'estiu estava treballant a la capital.
L'excusa per a tornar a Seül i, en certa manera, treure'm l'espina de l'última visita passada per aigua, ja era meva. La Maki no em podia acompanyar, perquè han vingut uns japonesos de la seva oficina, i en aquesta ocasió ho vaig agrair. Es tractava de Seül i jo. Ningú més. Amb la noia aquesta, que es diu Jeong-ae, no m'havia de trobar fins les sis -hora de sopar-, així que tenia tot el dia per a fer una darrera passejada. Vaig arribar una mica tard, ja a la una del migdia. Però el temps que em restava va ser suficient per a allò poquet que volia fer. Res de descobrir nous indrets, tan sols tornar a veure aquells llocs amb els quals més m'havia familiartizat en les anteriors estades.
Vaig començar a Insadong, el carrer de les botigues de suvenirs. Abans d'enfilar-lo cap a munt, però, vaig visitar un petit parc amb una pagoda molt antiga que no veia des del primer cop que vam anar a la ciutat (fa gairebé un any...). Aquell dia les nostres condicions per al turisme no eren les més òptimes, ja que va ser el dia després de la gran borratxera, però em va quedar gravat que es tractava d'un lloc maco i en successives ocasions hi vaig voler tornar a entrar, però sempre estava tancat. Ahir no.

Les fotos són de l'ocasió anterior, perquè aquesta vegada ni tan sols vaig voler agafar la càmera.




En aquell lloc es va produir també la lectura d'un manifest en pro de la independència durant l'ocupació japonesa. La reunió de coreans va ser fortament reprimida per l'exèrcit japonès, però va donar lloc a més manifestacions arreu del país. Aquests fets també són recordats amb diversos monuments.

Allà a prop vaig buscar algún venedor de pel·lícules pirata. No sé si us havia dit que això aquí està a l'ordre del dia. Fins i tot en botigues "oficials" es troben productes falsificats, com ara carteres de Disney, per exemple. Una vegada en una sabateria el venedor, en ensenyar-me unes bambes de no recordo quina marca, em va dir tranquilament que eren falses! Pel que fa a les pel·lis pots veure els venedors amb la seva paradeta muntada en un carretó, on hi tenen instal·lada una tele per a que comprovis la qualitat del producte. La poli que passa per allà no en fot ni cas. I jo encantat, perquè això m'ha permès aconseguir unes quantes pel·lícules coreanes a molt bon preu. Encara que no tan bo com el dels VideoCD, i aquest sí que són legals. El fet és que em vaig comprar "A Bittersweet Life", que crec que a molts interessarà. Pensava que seria l'última que compraria, però després encara em vaig fer amb dos VCDs més :P

A Insadong no vaig comprar res. Ja tinc tots els regals, excepte un parell que compraré aquí a Jeonju. Però m'ho vaig passar bé contemplant a la gent. D'allà vaig anar al gran palau, aquest cop per a contemplar-lo només des de fora. Què maco que és... Després em volia dirigir a l'ajuntament, i d'allà fins als grans magatzems Lotte, a la zona comercial de Myong-dong. Amb això tancava un quadrat del qual no n'havia estat realment conscient fins ara. Vull dir que no m'havia adonat abans de la posició d'alguns d'aquests llocs respecte dels altres i de les seves distàncies. És el que té anar sol :)
Part del camí el vaig fer pel petit riu aquell que van crear fa poc, i que estava ple de gent fent-se fotos i ficant els peus a l'aigua (quina enveja! Hauria hagut de dur les sandàlies). El colmo de la revisió nostàlgica va ser que vaig fer una visita al centre d'informació turística on vam ser la primera vegada. Per fora l'han canviat, però em va portar records.

I això va ser tot. Afortunadament no feia massa sol i no vaig morir de la calor que està fent. I me'n vaig anar content d'haver pogut dir un "adéu" com cal a Seül, al seu palau, als seus carrers, a la seva estació d'autobusos...

Altres adéus... També he anat per última vegada al jimjilbang (aka banys públics) i a la perruqueria per només 5 €1!

----

En aquest moments sóc a la meva habitació de la residència (en coreà, "kisuksa"). Avui he dormit aquí, i ha estat la penúltima vegada. El dimarts serà la darrera, i llavors ja em mudaré del tot a ca la Maki. Ara precisament estic preparant les maletes (és una mica complicat, perquè he d'empaquetar les coses per a Japó i per a casa). Decidint què va a on, què no m'emporto, què li deixo a la Maki o a algú altre. Vaja, que definitivament Corea s'ha acabat. Només falta fer alguna foto, quedar amb algunes persones per a acomiadar-nos, i fer per última vegada algunes coses més (comprar llet o galetes a la botiga de la residència -"mejom"-; menjar certs plats coreans; llogar una pel·lícula al "meu" vídeoclub...).
Així que no hi ha gran cosa més a explicar. Per això el proper "post" serà el (pen)últim. Ho escric d'aquesta manera perquè serà l'últim en què escriuré coses sobre Corea, però tinc previst escriure alguna cosa sobre el Japó en tornar del viatge (tant com el temps m'ho permeti). No us ho perdeu ;)

divendres, d’agost 04, 2006

ARA US PARLO DE JEONJU (SÍ, ARA...)

De fet ja us n'he anat parlant, però crec que no l'hi havia dedicat mai un "post" exclusiu. (Si no em falla la memòria, perquè m'he adonat, per exemple, que la majoria de fotos que volia fer aquests dies de la ciutat ja les havia fetes. Són les que us poso a continuació) Això segurament és perquè -com, segur, us he explicat ja- no m'he mogut gaire per la ciutat. No hi ha res interessant, era l'excusa. El cert és que ara me'n penedeixo una mica de no haber voltat més per aquí; de no haver anat més sovint al barri tradicional, que sí que val la pena. Però les circumstàncies m'han portat, i als altres també, a viure una mica reclosos a la zona de la universitat.
Sigui com sigui sí que he vist la ciutat, encara que poc. He recorregut totes les seves zones si més no un cop. I n'he extret una idea general. Com la majoria de ciutats coreanes ha crescut massa ràpid. Un dels nostres professors ens deia que el Jeonju que ell va conèixer quan era un nen no té res a veure amb l'actual. El Jeonju rural de cases tradicionals ha quedat esborrat del mapa. Llavors era un lloc molt maco, ens deia el professor, encara que confessava que potser el traïen els nostàlgics records d'infantesa. Però el que és segur és que el d'ara no conserva cap encant. Tan sols un petit barri al cor de la ciutat on els edificis tradicionals en conserven per llei, paga la pena d'una visita. Encara que es tracta més aviat d'una zona turística; no conserva massa l'esperit. Hi ha un carrer principal amb tendes de suvenirs, i amb altres tipus d'atraccions per a turistes, com ara museus o restaurants de menjars tradicionals. També s'hi pot admirar una de les antigues portes de la ciutat, així com un santuari on hi ha pintures d'antics reis, al costat del qual han fet la reproducció d'una antiga casa senyorial.











Això està bé. I és el que us deia que hauria hagut de visitar més sovint.
Però Jeonju en general s'assembla més a això...












Us en feu una idea? Què tal unes vistes aèries per a arrodonir la visita?





Això és més o menys Jeonju. Una ciutat d'uns 600 mil habitants, situada a 200 km al sud de Seül (no 300 com dic a l'entrada del blog). Ara ja sabeu on és? ;)

Us deixo amb un dels meus detalls preferits de la ciutat. Unes estàtues que estan repartides en diferents carrers, i que representen escenes quotidianes. Senzilesa i bellesa, tal com a mi m'agrada.



CONSULTORI

M'agrada que em facis aquesta pregunta, Alex ;)
Doncs el cinema coreà, segons les darreres estadístiques aparegudes, que vaig llegir l'altre dia, és el tercer del món amb més audiència dintre del seu país. El seixanta percent de les entrades de cine que es venen són per a pel·lícules coreanes. (Per a que us feu una idea, en el cas del cinema espanyol a Espanya la dada és del 10%) No només això, sinó que l'èxit els acompanya també a altres països asiàtics com la Xina o el Japó. L'oferta, a més, és variada en tots els sentits. Pel·lícules de tots els gèneres, comercials i experimentals, bones i dolentes.
Així, la indústria del cinema coreana és de les més fortes del món. El cas, però, és que ara estan preocupats, perquè els americans han forçat el govern coreà a reduir la quota de pantalla que protegia el cinema autòcton (que obligava els cinemes a projectar títols coreans un mínim de dies). De tota manera, tal com jo veig la situació, amb la fidelitat dels coreans a les seves pel·lícules (que, a més, són molt interessants), no crec que es vegin molt mal parats.
No us preocupeu que porto amb mi una carretada de pel·lícules. Les podrem mirar junts si voleu ;)

dilluns, de juliol 31, 2006

BUSAN, EL RETORN

Com que en la visita anterior a Busan (ara fa un parell de mesos) ens havien quedat coses al tinter (recordeu?, per la pluja i tal), doncs ens vam conjurar per a tornar-hi. I així ho hem fet aquest cap de setmana, en el que probablement és el meu darrer viatge per Corea. La bona notícia és que vam poder fer allò que volíem, i que el temps ens va respectar (bé, a mitges, perquè fotia una calor!!). Llàstima que allò que vam fer va resultar no ser allò que esperàvem. Però n'estic satisfet de totes maneres.

Allò que vam fer no va ser gran cosa. Hi vam anar el dissabte pel matí. En quatre hores hi èrem, però el desplaçament en metro de l'estació d'autobusos a l'hotel (el mateix de l'altra vegada) era d'una hora! Era ja la una de la tarda, i volíem anar a una platja que és força famosa. Doncs una hora més es necessitava per a anar-hi, i no ens descuidem de la de tornada. Total, que no hi va haver temps per a res més aquell dia. Però la platja va estar bé. Curiositats: us confirmo que la "mania" que els coreans tenen al Sol -i també el seu pudor- els fa banyar-se vestits; a més, la platja està totalment coberta de parasols, no de la gent, sinó que hi són allà intal·lats per l'ajuntament imagino, així que arribes, busques un parasol lliure i t'assentes al llençol de plàstic que també hi ha col·locat... i ningú s'emporta a casa; i a uns quants metres de la sorra, on l'aigua encara no em cobria, hi havia un socorrista que no deixava anar a la gent més enllà. Els venedors de begudes i menjar es mouen ajupits entre aquest bosc. Per cert, dec haver sortit a la tele coreana, perquè em van entrevistar per a preguntar-me què tal era la platja. Jo els vaig dir que era estrany que hi anessin amb tanta roba :D
Allò estava ple com un ou, gairebé semblava el metro.





El diumenge vam fer una cosa novedosa. Per primer cop vam agafar un vaixell. Aquest ens havia de dur per unes illes que són en si mateixes un parc natural. Jo creia que es tractaria d'una mena de creuer, però al final va ser un simple desplaçament fins a la illa (Geoje), on llavors t'havies de moure amb autobús o taxi. Però entre la calor, que va afectar bastant a la Maki, el poc temps que teníem i que tampoc hi havia gran cosa a veure, no ens vam moure de la ciutat on ens va deixat el vaixell, i només vam visitar una mena de reconstrucció en forma de parc temàtic sense atraccions d'un camp de concentració de presoners que hi va haver allà durant la Guerra de Corea. Si se'm permet una reflexió al marge de qüestions coreanes, resulta sorprenent com podem banalitzar i fins i tot divertir-nos (els nens s'ho passaven molt bé amb el vídeos, els ninots mecànics, etc.) amb una cosa com aquesta. Diuen que és necessari recuperar la memòria històrica per a no repetir els errors del passat. Però la història ens demostra que això no funciona així. La vinculació emocional es perd encara que es mantingui el record, i amb el temps tot perd importància. Són les circumstàncies de cada moment les que dues a uns determinats actes, i allò succeït abans no compte. Vaja, que la Primera Guerra Mundial no va evitar una segona encara pitjor. No sé...





La tornada la vam fer amb el tren de gran velocitat, el KTX. Suposo que sí que anava ràpid, però un no tenia gaire aquesta impressió.



La foto no és meva, però és que la meva no em va quedar gaire bé :P

Doncs com deia això és el final dels meus viatges per Corea, així que recapitulem. Vaig trigar bastant a posar-m'hi, però és que així que va arribar l'hivern no ens podíem moure gaire. Al principi només anàvem a visitar muntanyes que estan per aquí a prop, suposo que perquè teníem prou feina a situar-nos allà on èrem. De tota manera he arribat prou a temps. Deixant de banda Seoraksan, he pogut visitar tot allò que m'havia marcat a la meva guia, i fins i tot Corea del Nord amb la qual no hi comptava. Qui vingui a casa meva veurà el mapa del país que tinc i on he marcat tots els indrets visitats. La majoria es troben a la part oest del país, en part per les muntanyes, que en total han estat sis. A banda d'això, Boseong, Yeosu i Damyand al sud; Andong, Gyeongju (on hi vam anar amb el Programa) i l'illa de Geoje, a l'est; Ichon i el DMZ al nord; i Jeju, a més de Busan i Seül, on hi he repetit. I, per suposat, Jeonju, que no es pot dir que l'hagi visitat gaire, però és que tampoc hi ha gran cosa a veure, com ja us havia explicat. Tot i així està clar que en guardo un bon record d'ella, i ara és "casa meva" a Corea.
De tot el que he vist em quedo amb la plantació de te de Boseong, el DMZ, la vila tradicional d'Andong, el bosc de Bambú i la fortalesa de Damyang, el gran palau de Seül, la muntanya Naejangsan, les tombes de Gyeongju, la vista aèria de Busan i el viatge a Jeju (tot i que a la primavera hauria estat millor).

I vosaltres? Amb què us quedeu de tot el que us he ensenyat?

CONSULTORI

Merci Míriam :) I, no et preocupis, tindràs la teva postaleta. Ah, si algú més en vol una que m'ho digui.